Castelló, un exemple per començar l’any

L’eslògan per atreure visitants al Pessebre dels Estels, a Masia de Castelló (Vandellòs), diu: «Descobreix com hauries viscut en una altra època». El que he descobert és que m’he fet vell perquè cap dels oficis que es recreen al singular pessebre m’és desconegut. He dormit en matalassos de llana que venia a fer cada any el matalasser; he vist les padrines rentar al safareig; he vist l’avi, que era forner, coure el pa al forn de llenya; he anat a comprar una bóta a cal boter; m’he rentat amb el sabó que feia l’àvia amb grassa, oli i sosa càustica... Una de les dones de Vandellòs que formava part del quadre de saboneres em confessa: «De fer sabó, n’he après aquí. Al poble ja no el fem anar». Més enllà trobo en Paco, el suplent d’agutzil de Vandellòs fa molts anys. El repto si encara sona el cornetí que porta a la mà i engega una bufada que una mica més em deixa sord. La dona que fa l’allioli està cansada. «Quatre dies són massa», esbufega. És admirable l’esforç dels veïns, joves i grans, que durant vint-i-un anys tiren endavant el Pessebre dels Estels que permet anar recuperant el poble abandonat de Castelló. L’esforç dels més de 250 participants en la representació dels oficis és un bon exemple per començar l’any. El poble que no perd la il·lusió, que treballa unit, que no li fa mandra la feina ni s’arronsa pel fred, no fracassarà mai.