Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Opinion Economista i periodista

Cent collites de la Cooperativa de Vila-rodona i el seu paper de dinamitzador econòmic es manté intacte

Domini cooperatiu. De les 204 cooperatives agràries catalanes,més de la meitat es concentren al Camp de Tarragona (63) i Terres Ebre (39), amb domini de l’oli i el viLa mirada

Ramon Puig

Whatsapp
Cent collites de la Cooperativa de Vila-rodona i el seu paper de dinamitzador econòmic es manté intacte

Cent collites de la Cooperativa de Vila-rodona i el seu paper de dinamitzador econòmic es manté intacte

El desenvolupament rural és la millor resposta a la pèrdua demogràfica en les poblacions d’interior, un repte molt present a la demarcació de Tarragona i que no és pas una batalla nova. Ja fa un segle es va guanyar amb l’impuls del cooperativisme agrari, que va fomentar la modernització de les explotacions i les indústries de transformació per valoritzar el producte i així millorar la situació social i econòmica dels pagesos, fossin o no propietaris. De les 200 cooperatives que aporten el 40% de la producció agrària a Catalunya, 50 tenen més de 100 anys, entre les quals hi ha la Cooperativa de Vila-rodona, que el setembre passat va celebrar la collita número 100. Avui manté intacte el seu paper de dinamitzador econòmic i és un bon model de gestió professionalitzada i de constant modernització.

«Més del 60% de la producció surt de pagesos que no arriben als 50 anys», amb aquesta dada responen Pere Lluís i Josep Robert, directors de la Cooperativa de Vila-rodona davant el repte del relleu generació i afegeixen: «El 75% de la collita l’aporten pagesos professionals». El volum de negoci està al voltant dels 10 milions d’euros, procedent d’una superfície conreada de 1.650 hectàrees de vinya. De fet, és la tercera cooperativa vitivinícola de primer grau de Catalunya, darrere de Covides (Vilafranca del Penedès) i Cellers Domenys (Sant Jaume dels Domenys), i en els últims anys el seu creixement ha vingut dels propis socis (dels 650, 420 són actius), que han anat guanyant superfície conreada, així com de noves incorporacions. «La crisi econòmica a partir del 2008 ens ha ajudat, ja que ha fet tornar al camp fills de pagesos, que la construcció i la indústria havien expulsat, i des de la cooperativa se’ls va assessorar i acompanyar», expliquen Lluís i Robert. La secció de crèdit ha mantingut el seu paper natural, dedicada exclusivament a finançar instal·lacions i equipament agrícola dels socis.

La producció anual ronda els 12 milions de quilos de raïm, dels quals el 80% es destina a la Denominació d’Origen (DO) Cava, un 5% al vi de la DO Tarragona i la DO Catalunya i el 15% restant a fer vi de taula.

La comercialització és a càrrec de la cooperativa de segon grau Centre Vinícola del Penedès (CEVIPE), que agrupa tretze entitats de l’Alt i Baix Penedès, Garraf, Tarragonès, Alt Camp i Conca de Barberà. El 80% es ven a l’engròs als principals cavistes, tot i que el 20% ja es comercialitza amb la marca Castell d’Or, creada el 2006. Precisament, al costat de les instal·lacions modernistes de la Cooperativa de Vila-rodona, construïdes per Cèsar Martinell a partir de l’impuls de la Mancomunitat de Catalunya, s’està aixecant una nova planta de 10.000 metres quadrats destinada a un celler amb capacitat per a 8 milions d’ampolles i un magatzem logístic de Castell d’Or. Constituïda com empresa per nou cooperatives, on Vila-rodona participa gairebé amb un 30%, per afrontar amb recursos l’aposta per l’expansió. El 2018 van comercialitzar-se 6 milions d’ampolles, principalment a l’exportació, i manté un constant creixement en un mercat total del cava que en mou 250 milions. Des de les seves agrobotigues s’afronta la comercialització local.

El món cooperatiu català ha avançat des de 2009 amb un full de ruta per donar un nou pas endavant, basat en quatre eixos: guanyar dimensió, fomentar la col·laboració empresarial, potenciar la comercialització i promoure el producte cooperatiu en la xarxa d’agrobotigues. En els quatre àmbits han actuat decididament des de Vila-rodona, tot i que guanyar mida a partir d’unions no és cosa fàcil. Tenen un acord intercooperatiu amb les del Pla de Santa Maria i Valls i el 2008 va fer-se efectiva la fusió amb la de la Secuita. I és que les batalles de campanar segueixen molt presents en els òrgans de govern de petites cooperatives, que prefereixen prioritzar criteris personals a criteris tècnics i professionals.

Caldria aixecar la mirada perquè en joc no només hi ha la viabilitat futura de la seva entitat, sinó també donar un nou impuls al desenvolupament rural del territori.

Temas

Comentarios

Lea También