Certificat ECO, tot un repte

Per diferents motius, amb la meva dona fa uns anys vam decidir abandonar la ciutat per instal·lar-nos a viure en una finca de 9 hectàrees amb la il·lusió de convertir-la en ecològica.

Malgrat que estem envoltats de conreus permanentment ruixats amb purins, que saturen les capes freàtiques i contaminen les aigües, estoicament hem tirat endavant amb la nostra idea, demanant a la Generalitat els permisos que calen.

No ve al cas el paperam que hem hagut d’omplir, ni el seu cost, el fet és que, després de mesos d’espera, pendents d’un inspector que ens ha de donar, o no, el certificat per engegar el projecte, i que encara no ha aparegut..., ens preguntem: un pagès pot utilitzar verins per tal de matar insectes, utilitzar verins per matar males herbes, afegir-ne d’altres per activar el creixement dels seus aliments que després els mengem i de mica en mica anar destruint la cadena tròfica... i per a això no se’ls exigeix cap etiqueta. En canvi un pagès que conrea sense verins, que no contamina la terra, que és respectuós amb el medi ambient i amb els aliments, ha de complir rigoroses exigències, pagar quantitats de diners per poder obtenir l’etiquetatge de garantia ‘eco’ que demostri que els seus aliments estan lliures de productes tòxics!... I així anem, els homes emmalalteixen i la nostra terra també. Com acabarem?

Pepe Corté i Lola Arpa

(Forallac)