Ciutats netes. Incivisme i polítics instagramers

Els problemes que pateixen les urbs en l’actualitat es poden avaluar des d’una doble perspectiva: en dades sobre el seu impacte, però també des de la percepció que en tenen els ciutadans; a vegades, la distància que hi ha entre una i altra mirada és exponencial. Posem un exemple: el cas de les ciutats netes i brutes; tothom està d’acord en que es tracta d’una realitat punyent i que la gent en defineix l’abast en funció de la seva experiència quotidiana incrementada a partir del soroll mediàtic.

Aquesta explicació prèvia està relacionada amb el fet que abans d’ahir va tenir lloc una manifestació a la capital de Catalunya impulsada per un col·lectiu anomenat «Barcelona imparable» que, pel que anem descobrint els periodistes, és mereixedora de totes les sospites; doncs bé, mil persones a la Plaça Sant Jaume denunciaven, entre moltes altres coses, l’estat en que es trobava la ciutat en matèria de netedat; no aportaven cap mena de dades, però tenien la convicció que el problema era molt greu i preocupant. L’endemà l’Ajuntament publicava una doble plana, pagada, al diari més anti-Colau de Barcelona en la que el Consistori contraatacava i donava xifres sobre l’esforç econòmic i organitzatiu que s’estava fent per a millorar aquest aspecte tant rellevant de la vida ciutadana.

La percepció de la manca de netedat és comuna a moltes urbs catalanes. La ciutadania està molt descontenta en general sobre la brutícia imperant, encara que al mateix temps no acostuma a fer cap mena d’autocrítica sobre els comportaments cívics que estan convertint l’espai públic en un abocador incontrolat de tota mena de deixalles. I jo pregunto: tenen els Ajuntaments la culpa de que moltes persones no facin el triatge de les les restes i que, per a més inri, les deixin fora dels contenidors? Hi ha alguna responsabilitat municipal en el maltractament ciutadà que reben moltes zones comunes, com per exemple els parcs i jardins, on molts pares i familiars transmeten als infants manca de respecte i actituds incíviques?

Com a societat estem passant per una etapa en la que primen més els drets dels ciutadans que no pas els seus deures cívics, per tant, existeix consens en el fet que la responsabilitat de la degradació de l’espai urbà és dels Ajuntaments; molts ciutadans, emprenyats per la seva precària situació econòmica i per la pressió fiscal que no cessa, no estan disposats a fer res en la defensa d’un espai urbà saludable, pensen que l’obligació de tenir neta la ciutat es responsabilitat únicament i exclusiva del Consistori. Fa poc vaig viure una experiència en la que una senyora que es queixava de la manca de netedat, ho feia en el mateix moment en que deixava una bossa fora del lloc que tocava o, perquè no parlar d’aquests grans animalistes que passegen gossos que defequen i pixen per tot arreu i que quan se’ls retreu la brutícia que generen, sempre manifesten que la culpa és dels altres.

Ara que els nostres polítics s’han convertit arreu en uns «instagramers heavy», com dirien els americans, els proposaria que quan visiten barris i carrers, per comptes de fer-se fotos sense sentit i amb l’únic objectiu que ens creiem que estan al costat de la gent, captin també instantànies de llocs maltractats i bruts i que el comentari que facin sota la imatge tingui una doble funció: denunciar als incívics i prometre que treballaran per deixar el lloc net.

Se’ns podrà dir que ja s’està vetllant el tema de l’incivisme, i és cert, però fer-ho a base de càmeres de vigilància instal·lades en l’espai públic no és suficient. És hora de fer menys marketing viral i fer més política; no ens interessen les seves fotos, ens agradaria que escoltessin més als ciutadans i a les ciutadanes sobre els problemes del carrer i que fossin més empàtics amb els que pateixen en les seves pròpies aquesta degradació de l’espai urbà i de la convivència.

Periodista

Josep M. Martí (Reus, 1950) és periodista i professor de la UAB. Ha treballat tota la seva vida professional a la ràdio i ha tingut diferents càrrecs a la Cadena SER.