Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Opinion EL VORAVIU

Com podem ser tan salvatges!

La mort de nens a causa d'un atac amb armes químiques és una monstruositat. I si és un muntatge, encara és més monstruós.

Josep Ramon Correal

Whatsapp
Nens morts a causa d'un atac amb armes químiques. EFE

Nens morts a causa d'un atac amb armes químiques. EFE

Deu ser per la meva condició d’avi que cada vegada que salta una notícia de violència contra els nens em poso malalt. He d’apretar els punys per retenir la malícia. En les darreres hores hem viscut dos fets terribles, dues tragèdies que ens haurien de fer plegar del món. El cas de violència domèstica a Blanes, on un home ha matat la seva dona en presència dels tres fills, fa tremolar les cames. Un dels nens, menor, ha resultat ferit en intentar evitar que el seu pare matés la mare. Algú és capaç d’imaginar una escena més terrible? Però es veu que sí, que encara hi ha majors perversitats per demostrar que la vilesa humana no té límits. L’atac amb armes químiques a la ciutat siriana de Duma ha causat la mort a 42 persones, entre les quals hi havia nens. Trigarem molt de temps a esborrar de la memòria, si és que mai ho podem aconseguir, la imatge dels equips de rescat retirant en braços el petit cos d’una nena morta per asfíxia. Com hi pot haver algú tan bèstia com per abocar armes químiques contra població civil? Tothom s’espolsa les culpes de l’atac, però cal arribar fins al fons per descobrir els culpables d’aquesta monstruositat. Ahir va ser un dia en què escoltar sermons sobre la justícia, especulacions sobre extradicions per malversació i d’altres bullits em van semblar realment intranscendents.

Temas

Comentarios

Lea También