Combatre el despoblament rural

Créixer els uns i disminuir els altres, autodestrueix el territori en el sentit cultural, humà i creatiu, format durant segles

25 mayo 2021 15:10 | Actualizado a 25 mayo 2021 19:01
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Els desequilibris territorials de Catalunya són cada dia més aguditzats. Mentre unes comarques creixen constantment, altres perden població i força econòmica. Créixer els uns i disminuir els altres, autodestrueix el territori en el sentit cultural, humà i creatiu, format durant segles gràcies a la força i una riquesa patrimonial i idiosincràtica de les seves gents; un patrimoni de tots que desapareix, mai s’hauria de deixar perdre si ens sentim vertaders estimadors de la terra on vivim. Gràcies a Ella ens ha fet tal com som.

Per no perdre el patrimoni i reequilibrar Catalunya cal combatre-ho des del Govern. S’han de legislar noves lleis des del Parlament que aportin mesures d’estabilització econòmica, social, cultural i demogràfica als territoris que pateixen despoblament. I actuar en cada cas particular en proporció a les pèrdues poblacionals que s’han produït durant els darrers 100, 50 i 25 anys i en els recursos a explotar en el seu àmbit territorial, siguin agrícoles, turístics, urbanístics, culturals o laborals de qualsevol mena. Si durant segles existia una societat que podia viure del que disposava, per què ara no s’hi adapten mesures per rehabilitar-ho? Per reactivar aquests territoris, no pretenc demanar una renda mínima universal per tots els seus habitants.

Ben al contrari; el meu desig és remoure l’afany de l’activitat econòmica aportant ajudes directes a la iniciativa privada des de l’esforç personal dels seus habitants. I també als que cridats per al·licients del medi ambient, l’aire pur i l’amplitud de l’espai, puguin preferir una vida més lliure a la viscuda a les capitals, carregada de pol·lució, estrès i encara més desigualtats socials entre la seva població. Als municipis de 5000 habitants per avall, i millor encara als de menys de 500, existeixen al·licients naturals que s’han d’aprofitar, conrear i revitalitzar. Si s’hi crea riquesa amb el treball i l’esforç personal dels seus habitants, aprofitant els recursos naturals, progressarà la cultura, la felicitat familiar i naixerà una societat més equilibrada i amb menys desigualtats; més uniforme i harmònica. Això és possible si el Govern legisla les lleis adequades, i hi posa recursos suficients. Amb afany col·lectiu del canvi de l’estat de les coses, disposarem d’instruments per revertir el Despoblament Rural. Des de Catalunya podem ser precursors que posteriorment es pot aplicar als extensos territoris europeus que pateixen els mateixos problemes.

El Govern per posar-ho en marxa, ha de disposar d’una de Conselleria de Desenvolupament Rural que pugui revertir el despoblament de municipis petits i comarques que sofreixen el deteriorament constant de la seva economia, la cultura i l’envelliment de la població. Aquesta Conselleria hauria de concentrar en “finestra única” qualsevol gestió que actualment ha de passar per diferents departaments de la Generalitat que allarguen els processos administratius i perjudiquen la creació de noves fonts de riquesa a municipis que ho necessiten per subsistir. Hauria de disposar d’autoritat suficient per resoldre i per coordinar tots els departaments com a eina transversal i multidisciplinària, agrupant competències d’agricultura i ramaderia, habitatge, treball, urbanisme, obres públiques, comunicacions, turisme, sanitat i ensenyament. Qualssevol iniciatives municipals un cop aprovades s’haurien de canalitzar pel Consell Comarcal corresponent per activar-les de forma homologable per tots els municipis. Quan excediran del seu àmbit competencial es passaran a la Conselleria creada expressament, que amb dies haurà de resoldre i contestar.

Serveis mínims. Tots els municipis han de disposar dels serveis mínims per petits que siguin, com són: comunicacions, sanitat, escolaritat, botigues bàsiques, serveis bancaris que es dona per entès que ja ho disposen tots els pobles de més de 1000 habitants. I vist els canvis produïts per la pandèmia tots els pobles han de gaudir de la fibra òptica per poder treballar des del seu domicili.

Accions genèriques: Cada Consell Comarcal hauria de disposar d’un gestor-promotor per posar en marxa qualsevol iniciativa empresarial personal o col·lectiva, per petita que sigui de qualsevol municipi. Pot ser un autònom que pretengui crear un negoci; pagès, mecànic, informàtic o una agrupació d’algun projecte cultural, social o econòmic, o una explotació de qualsevol mena. De cada projecte, el gestor, ha de portar a cap un estudi econòmic, la rendibilitat, promoure les ajudes que es poden rebre de la UE, des de Catalunya, amb els incentius legislats pel mateix Parlament o d’Espanya. Ha d’aconsellar el finançament bancari, si cal, proporcionant els coneixements al respecte i el seguiment del projecte, plenament predisposat a aconseguir el seu bon fi. Aquests nous emprenedors a més de les ajudes esmentades haurien de gaudir d’una rebaixa de la seguretat social representant el 75% el primers anys, el 50 el segon i el 25 el tercer. I d’altres específics arribats per altres vies, com podrien ser per les energies renovables.

Agricultura i ramaderia: Durant segles el sector primari ha estat la base econòmica de la majoria dels municipis que avui sofreixen regressió. La realitat actual és que els pagesos i els ramaders s’han d’adequar als temps actuals. Necessiten més hectàrees pels conreus, màquines per rendibilitzar les feines i ajudes directes per mantenir les explotacions. Disposar de les finques conreades i de zones forestals explotades per la ramaderia és una necessitat imperativa pel territori per evitar la degradació ambiental i els incendis forestals. Als treballats els pagesos s’hi traslladen per camins que estaran conservats per ells mateixos. Produiran fruits, l’economia no es perdrà, el medi ambient es mantindrà i s’evitaran de rel, grans despeses posteriors que arribarien amb terres ermes i boscos bruts, com incendis forestals.

Accions sobre agricultura i ramaderia: Per la manca rendibilitat agrària moltes terres s’han ermat. Algunes són finques de bona qualitat i altres de menys, però aptes per altres conreus o per la ramaderia. La primera acció que s’ha d’escometre és l’inventari de les finques ermes de cada terme municipal. Una vegada les tinguem qualificades cal destriar el seu possible ús, si el propietari les pot conrear personalment o per contracte, i un cop escatit i catalogat, buscar-ne solucions. Les terres que no puguin ser treballades s’hauran de comprar segons el valor de mercat –no el del propietari- per disposar-ne des de l’administració per tornar-les a vendre als interessats per ser explotades, a preus taxats i raonables, accedint a les ajudes reglades que es concedeixen per aquest fi. Actualment nous pagesos, o veïns de finques ermes, no poden comprar-les perquè el seu propietari es nega a vendre-les o en demana preus de fora mercat, inaccessibles pels interessats que les podrien rendibilitzar.

Als pastors, quan els animals que pasturen a l’aire lliure, el preu de mercat està per davall del preu de cost, se’ls ha d’ajudar amb incentius directes del preu de la carn, i atorgant-los la Denominació d’Origen i el producte de proximitat, amb el qual podrà millorar la seva venda i cotització. Amb aquestes accions nous pagesos i pastors s’incorporaran al sector primari que produiran beneficis pel sector, pel municipi i crearan noves fonts de riquesa amb els serveis que necessitaran per exercir el seu ofici, com ferrers, venedors de pinsos, mecànics, botigues, carnissers, escorxadors, entre altres.

Comentarios
Multimedia Diari