Combinatòria electoral

Una de les característiques diferencials de les passades eleccions municipals és que han deixat molts serrells arreu del territori. Val a dir que Catalunya no ha estat mai un país de majories absolutes generalitzades als ajuntaments, tot i els anys en què el PSC i CiU es repartien bona part de les corporacions locals, els primers les més grans i els segons les més petites. El que ha estat tradicional, però, és que els partits fossin capaços d’assolir acords per a la governabilitat local, uns acords que molt sovint podien semblar inversemblants si ens fixàvem només en les sigles, però que tenien força sentit en el marc de programes i actuacions concretes.

Enguany som en un escenari molt més atomitzat (la qual cosa no és necessàriament dolenta) on la capacitat per arribar a acords sembla força minvada amb relació a legislatures anteriors. Tradicionalment la dimensió dreta-esquerra havia guiat bona part dels pactes, però recentment ha entrat en escena la dimensió del «procés» com a variable a tenir present i, encara més recentment, la fractura entre els partits diguem-ne tradicionals i els nous partits/moviments. Tot plegat provoca que malgrat que les combinacions potencials siguin més nombroses arran de la fragmentació del vot entre un major nombre de partits, les combinacions realitzables són menys, atesa la multiplicitat de dimensions a què fèiem esment. Tot això porta que segurament dissabte hi haurà molts municipis en què l’alcaldia recaurà en la llista més votada, sense que aquesta tingui un volum de suports suficients per governar sense entrebancs al llarg de tota la legislatura. És evident que la concreció de pactes a escala municipal depèn més de les dinàmiques de les agrupacions locals dels partits que no pas de les consignes emanades de les seves seus nacionals, però també ho és que quan l’atomització dels sufragis en multitud de formacions genera un escenari d’ingovernabilitat aquestes seus nacionals també tenen la seva quota de responsabilitat. Vol dir això que cal tancar pactes a qualsevol preu abans de dissabte? És evident que no, però sí que és cert que davant de consistoris febles i sense majories qualificades els nous regidors han de fer ús de la responsabilitat que els han concedit les urnes i acceptar les implicacions de l’absència de majories qualificades.

Hi ha molts municipis on l’encàrrec dels electors ha estat per formar governs de consens. La tasca dels nous regidors és saber llegir aquest encàrrec amb la humilitat que demanen uns suports individuals que massa sovint són molt i molt febles.