Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Comença el procés

La CUP s´ha desmarcat i també ha aclarit l´espai, malgrat assumir el procés
Whatsapp

En el meu darrer article opinava sobre l’aclariment de l’espectre polític català. UDC fora de la coalició va facilitar la iniciació d’un nou camí vers l’estructuració de les coalicions polítiques vers el 27-S. La llista unitària entre CDC, ERC i les institucions que els donen suport, marquen una via sense retorn vers un futur que ningú sap com pot acabar. Però, sens dubte, marcarà els propers anys de la política catalana i també, per la importància de Catalunya dins o fora d’Espanya, marcarà la política espanyola.

Un procés que encén les metxes del cremaller quan es trunca una aspiració col·lectiva i s’interposa un recurs contra l’Estatut de Catalunya. Una contraposició en veure les coses; pels espanyols del PP s’havia d’anar marxa enrere, ja que s’havia concedit massa canxa als catalans, i, per nosaltres, en canvi, buscàvem assolir unes competències negades i vindicades des de segles.

Vet aquí l’inici una lluita desigual quan al president Mas, en nom del sentiment de la majoria dels catalans, se li va negar la sal i l’aigua davant les reiterades reivindicacions que han encès els ànims d’uns i altres. Un Mas que ha de lluitar en contra d’un Estat molt poderós, marcant el pas imposat per un poble emprenyat, indignat i desposseït d’unes possibilitats econòmiques, tant a nivell familiar com institucional, assolides en temps de la bombolla immobiliària. Tot va coincidir; indignació majoritària per un costat i negació de diàleg del president Rajoy emparat per una majoria absoluta. Allò que pensaven «els catalans es barallaran entre ells”, de moment sembla que camina per uns viaranys ben diferents.

Mas ha sabut exercir de líder. Junqueras ha ajudat, davant d’unes enquestes que el situaven per davall de C’s. I tot amb el suport de les entitats i més del 80% dels ajuntaments, s’ha aconseguit una llista transversal de polítics i d’independents que poden arribar a guanyar les eleccions. I el seu objectiu comú és aconseguir la independència.

La CUP s’ha desmarcat i també ha aclarit l’espai, malgrat assumir el procés. I crec que és millor establir la distància respecte a les seves consideracions ben allunyades ideològicament. Ells per la part faran la seva feina per combatre aquells que rodegen el grup mare de Podemos que pretenen decantar-se en contra de les aspiracions nacionals de Catalunya.

El procés, doncs, va endavant. No serà un camí de roses i les dificultats imposades des de Madrid molt serioses. Però per assolir els reptes socials, poder legislar des del Parlament temes tan bàsics com la pobresa energètica, actuar contra els desnonaments, legislar per nostres horaris comercials sense que ens els marquin de fora, disposar de recursos per atendre millores a la nostra sanitat sense que ens hagin de dir des de Madrid quin son els medicaments que podem administrar o no, repartir les beques segons les necessitats dels nostres estudiants, defensar la nostra llengua vehicular a les escoles, respectant la castellana i altres, o atendre les necessitats del tercer sector, o que les universitats puguin investigar sense privacions, necessitem els diners que marxen i no tornen i ens cal poder construir les infraestructures que se’ns neguen i se’ns priven impedint desenvolupar les necessitats comercials i industrials dels nostres empresaris Volem autovies i hem de pagar peatges, volem trens dignes i ens costa arribar tant d’Ulldecona o de Móra la Nova a Barcelona, com de Barcelona a Madrid. No pretenem el tot pel tot; pretenem tractes d’igualtat que se’ns neguen mentre altres els disposen i no se’n serveixen. Ens dolen els AVE sense viatgers i aeroports sense avions quan milers d’usuaris diaris de les Terres de l’Ebre disposem de trens tercermundistes i ara, fins i tot, ens treuen els cobradors de les taquilles.

Segons les darreres enquestes un 80% dels catalans desitgen celebrar un referèndum. I segons diuen les mateixes, els vots del no serien superiors als del sí. Un referèndum donaria possibilitats a conèixer quin és el criteri dels catalans. Això tan simple també ens ho neguen, fins i tot, guanyant el no. Espanya és un país distant, democràticament parlant, del Regne Unit o del Canadà. Allà una consulta pactada per ambdues parts és possible. Al nostre país el no pel no és la contesta d’aquells que s’escuden en la Constitució i amb el tribunals disposen de la raó absoluta i amb l’amenaça que haurem de sortir d’Europa. Alguns recursos interposats contra els catalans, amb lleis idèntiques, no s’han interposat a altres autonomies; aparentment sembla la llei de l’embut!

Tot aquest procedir obliga els catalans i els signants de la llista unitària a recomptar vots i escons d’una manera diferent. Però representaran davant d’Europa la voluntat d’un poble que se’ls nega expressar els seus sentiments, la seva voluntat i el seu vot d’una forma normal.

No ens donen el que ens toca, ens retallen totes les competències que poden, ens asfixien econòmicament. I si guanyen els del No, també comptaran, i prosseguiran les coses tal com estan i no podrem millorar en allò que ens pertany en perjudici de tots els catalans, igual els votants d’una que d’altra alternativa. Malgrat els riscos, que hi son, jo desitjo el millor pels meus fills i néts, i per la majoria dels catalans.

Temas

  • TRIBUNA

Comentarios

Lea También