Comença una nova era?

Estem massa immersos en el dia a dia de la pandèmia, però ens hem d’adonar que l’impacte del betacoronavirus SARS-CoV-2 provoca canvis que podrien iniciar una nova era; a tot el món, és clar. A més de terribles estralls a la salut, les conseqüències econòmiques aprimen el benestar. Els ERTO (reducció o suspensió temporal de jornada laboral), els ERO (finalització de contracte laboral i acomiadament de treballadors), la incertesa sobre què passarà, afecten i afectaran sense compassió a moltes empreses i moltes famílies. Com sempre, més al sud que al centre i nord d’Europa; no només per causes geogràfiques sinó per la faula de les formigues que gestionen millor, i quan se’ls hi reclamen subvencions a fons perdut es fan les sueques i les holandeses.

La història de la humanitat, però, demostra haver superat pandèmies com l’actual i pitjors. La capacitat humana d’afrontar calamitats, trobar solucions i a més millorar la situació anterior (resiliència), ha fet possible superar desastres que semblaven irremeiables. Fent una senzilla regla de tres, doncs, ara també ens en sortirem. Això sí, alerta a fer els deures de prevenció, calma i cap clar; alhora que exercitant conjuntament sinergia i resiliència.

Sovint hi ha desconcert i confusió en conceptes bàsics que haurien d’estar molt més clars per a tothom. En temps d’incertesa val més fer cas a qui més sap, que sempre són més prudents fent pronòstics, i ni cas a il·luminacions escampades per mitjans i xarxes, de gent anònima que no té ni idea de què passarà però fan d’endevins proclamant l’apocalíptica fi del món. No es pot assegurar ni garantir res sense exhibir fonaments demostrats, i no necessitem herois ni llumeneres sinó informació clara i concreta de les accions de govern. Hi ha claus per a garantir sensatesa i eficàcia: atendre informes de professionals competents i fomentar corresponsabilitat de la ciutadania, sobretot la individual però també la col·lectiva.

Banderes, senyeres, pàtries, fronteres seran importants i respectables en cultura i sentiments, però secundàries a l’interès comú

Com més cívics i responsables siguem, més millorarem el nostre entorn, i, en conseqüència, més seguretat per a tothom. Necessitem, doncs, més civisme. Tant gent menuda com joves, mitjans, grans i avis, hem d’aportar una actitud d’esforç cívic que mai serà insignificant perquè repercutirà en hospitals i centres d’atenció primària millor equipats, més personal que permeti que les professions i oficis al voltant de la salut es puguin dedicar al bé comú al cent per cent de la seva capacitat, sense estressar-se ni angoixar-se, equipament i tecnologia suficients i d’última generació. Si ho aconseguim, serem un model d’evolució humana intel·ligent, amb més sentit comú, i capaç d’assolir una millor qualitat de vida en tots sentits.

Fan figa estructures obsoletes dissenyades fa molts anys i la societat reclama i necessita governs forts, bona gestió, més sinergies en el sentit de consensuar i fer prevaler els puntals prioritaris i essencials per una vida digna: ensenyament, formació, recerca, salut, educació cívica, seguretat, justícia, informació veraç, tot dins una cel·lofana blindada contra depredadors que s’han fet rics dilapidant diners públics. Cal treure’ls del mig, peti qui peti.

Tot el que fa tuf a naftalina no té lloc a una nova era. Banderes, senyeres, pàtries, fronteres, seran importants i respectables en cultura i sentiments, però secundàries a l’interès comú; perquè la societat necessita satisfacció de com s’afronten els problemes que l’afecten. Es tracta de canviar les maneres de fer i de ser, amb prioritats sensates. Fa temps que es parla de sinergia, i ara és l’hora d’un sistema que permeti no només treballar en equip sinó implicació en objectius, en projectes, malgrat no estar d’acord en el cent per cent dels objectius, però amb lleialtat i confiança mútua.

Joves i no tan joves incívics, que van sense caretes, no respecten les distàncies de seguretat i no es renten prou les mans, no compliran les normes ni per força, ni per obligació, ni per multes, sinó per convenciment que els importa egoísticament per a la salut pròpia, la de la seva família i del seu entorn. O és que ni això poden entendre i perquè deixin de fer bretolades cal informar-los que la Covid-19 també bloqueja hormones i causa impotència sexual? Apa, doncs, ànims!