Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

'Comissariat_ Francesc Vidal'

M.Victòria Bertran

Whatsapp

Em trec el barret davant de l’exposició ‘Comissariat_Francesc Vidal’ que alberga el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la URV, al Campus Catalunya. I no només me’l trec davant de l’exposició, sobre l’àmplia trajectòria artística del polifacètic reusenc, sinó també davant de la web, www.comissariat.cat, i del fanzine. En el llibret, una introducció de Francesc Perramon precedeix una llarga entrevista a l’artista que signen Marta Baceiredo, Àlvar Calvet, Sandra Coloma i Maria Unturbe i que fa sana enveja. Hauria de ser d’obligada lectura per a gestors culturals, regidors, estudiants d’art i periodistes d’informació cultural. I per tothom. És inútil l’exercici de subratllar-ne les frases claus, voler extreure’n els missatges capitals, destacar un argument: de dalt a baix és per emmarcar. Com del porc –perdó per la comparació–, tot s’aprofita.

Del Francesc Vidal me n’havia parlat, als 90, l’Antoni Mateu, un company de feina agosarat de qui per cert es poden llegir les col·laboracions a la revista Fenici, publicació gairebé mítica de la qual al CRAI es poden fullejar els exemplars. L’Antoni Mateu destacava de Francesc Vidal –format a l’Escola Taller d’Art de Tarragona– l’audàcia, la voluntat transgressora, l’avançament al seu temps i l’esperit crític.

Defensor de l’ultralocalisme, del ‘terrorisme cultural’ i de l’art fora del gueto, Francesc Vidal se’n fot de nosaltres, àcid i irònic, des d’una postal que diu: «Estimeu els artistes perquè són capaços d’omplir el món d’objectes inútils».

No s’entén, tanmateix, el breu temps que roman al CRAI: per què tan pocs dies? Per què ha de tancar el 3 de maig?

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También