Completant Baixeras

Baixeras, Josep Anton (2014). Cròniques radiofòniques. Volum 3 Obres Completes. Valls: Cossetània Edicions.

Gràcies a l’impuls i a la coordinació de l’associació de La Gent del Llamp, veiem aquest nou volum, Cròniques radiofòniques, el tercer, ja, de les obres completes de Josep Anton Baixeras, que ja llueix, ben estibat, en llibreries i biblioteques. Porta el segell de Cossetània Edicions, de Valls. Participen en l’edició l’Ajuntament i la Diputació de Tarragona.

En aquest volum s’apleguen les cròniques aparegudes a Carnet tarragoní de l’any 1964 al 1968 i a Fulls de Calendari de 1968 a 1976, a més dels textos inèdits no aplegats en els volums esmentats. Tot plegat suma 13 anys de permanència de Baixeras a les ones tarragonines. Al final del volum hi ha un índex de noms que i que dóna idea del ventall dels interessos culturals i cívics del nostre escriptor. Val la pena de destacar l’estudi introductori de Montserrat Palau que fa una dissecció acurada i precisa dels caires que presenta l’autor en els diferents textos que componen el llibre.

Són uns articles que tenen el seu origen en les intervencions que Josep Anton Baixeras feia setmanalment a Ràdio Tarragona en el programa Tarragona endavant, d’Antoni Alasà. La condició que va posar Baixeras fou que es difongués en català. Pensem que ens trobem en ple franquisme i que la llengua catalana és interdita pràcticament en tota manifestació pública, oficial i acadèmica.

Tot i els dubtes inicials, la condició fou acceptada. De ben segur que el prestigi cultural i l’obstinació de Josep Anton Baixeras guanyaren aquesta batalla a favor del català.

Les cròniques comentaven l’actualitat cultural, social i, en menor grau, política de Tarragona i voltants. No estalviava, si l’ocasió ho permetia, de fer incursions en temes allunyats de la ciutat però que mereixien l’atenció de Baixeras a causa de l’interès actual que representaven. Així, durant 13 anys, el nostre autor ens atansa als canvis que s’operaren en el context internacional, català i tarragoní.

Que serveixin d’exemple els textos que parlen de l’assassinat de Kennedy, la guerra del Vietnam, l’arribada de l’home a la lluna, la segregació racial als Estats Units, la immigració ibèrica a les nostres comarques o el cas del poble gitano. Sempre mostra un tarannà obert i liberal en la reivindicació dels drets humans, en el rebuig de les guerres i la violència.

Eren contingudes, a causa de la censura, i elegants. Subtils i amenes. Amb ús de la ironia i una llengua culta. Hi trobem l’escriptor compromès que malgrat el pes de la censura, defensa “la diferència d’idees” i aposta per la civilització i l’educació. Tenien un objectiu ben clar: crear debat.

Ja més centrat en Tarragona i el seu Camp, tracta del desenvolupament de la indústria i del turisme a partir dels anys 60 que provoca l’arribada d’immigrants en qualitat de mà d’obra. Baixeras considera que aquest desenvolupament econòmic havia d’anar acompanyat del desenvolupament cultural, que la instal·lació d’una delegació de la Universitat de Barcelona a Tarragona hauria de promoure.

També dibuixa una semblança de la ciutat, i que entre ironia i tendresa aposta per un «Tarragona endavant» per fugir d’una ciutat «amb obscurs sentiments de derrota i abandó» i que ostentava títols i símbols de «fidelísima» o «ejemplar» que calia esmenar. En definitiva que calia superar la Tarragona que havia esdevingut massa tancada per la cotilla provinciana.

En el pròleg, Montserrat Palau defineix amb precisió l’abast d’aquesta obra de Baixeras:

«Les cròniques radiofòniques de Josep Anton Baixeras són retalls testimonials de la realitat d’una societat sotmesa i d’un país anorreat, fragments dels inicis de la recuperació ciutadana, social i nacional, visions de la tradició cultural i de la creativitat contemporània, reflexions sobre fets universals i de la vida local..., sempre a través d’una prosa elegant, d’una actitud crítica i d’una voluntat de servei cultural, però no només cultural. També cívica, també social, també nacional.