Más de Opinion

Compte, que crema. Creixen l’estrès i l’angoixa per la precarietat de les feines i el teletreball

Per Maite Curto. La pandèmia passa factura en l’àmbit laboral. La síndrome del treballador cremat serà reconeguda com a malaltia. L’excessiva càrrega de feina, sentir-se poc valorat o fer un treball precari en són algunes de les causesLa mirada

Diari de Tarragona

Whatsapp
Compte, que crema. Creixen l’estrès i l’angoixa per la precarietat de les feines i el teletreball

Compte, que crema. Creixen l’estrès i l’angoixa per la precarietat de les feines i el teletreball

Estàs desmotivat a la feina? Creus que no et reconeixen com cal? T’angoixa anar a treballar? Malauradament, si has respost afirmativament a les tres preguntes, podries estar patint el que es coneix com la síndrome del treballador cremat o burnout. No es tracta d’una invenció moderna però sí que darrerament ha anat en augment el nombre de persones que per motius laborals tenen estrès i ansietat. Es calcula que aquesta síndrome afecta el 10% dels treballadors i fins i tot l’Organització Mundial de la Salut l’inclourà com a malaltia a partir de l’any 2022.

El burnout és un desgast professional que es manifesta amb un distanciament del treball, baix rendiment laboral i reducció de l’eficàcia del treballador. És una síndrome que podem patir tots plegats tot i que, segons opinen els psicòlegs, tenen més tendència a tenir-la els qui fan feines vocacionals, els qui es dediquen a l’atenció a les persones i molts dels qui tenen ocupacions que no els realitzen ni els motiven.

Malauradament cada vegada hi ha més persones que es troben en aquest últim cas. Són gent preparada, amb iniciativa i ganes de treballar que topen amb un mercat laboral saturat al qual només poden accedir fent feines precàries, temporals i mal pagades.

Davant d’això, considero que la síndrome del treballador cremat no s’ha de veure com un problema individual d’una persona en concret, sinó que és un problema social que s’ha convertit en una disfunció, en un trastorn. L’excessiva i generalitzada precarització i els casos de sobrecàrrega laboral cada vegada més estesos a les empreses per estalviar-se ampliar plantilla o per arribar als gairebé impossibles objectius marcats, empenyen a molts treballadors a situacions límit que deriven en angoixa, ansietat i en casos extrems en depressions.

La mala gestió de la persona que dirigeix afecta a tot l’equip i deriva la responsabilitat cap al treballador que no se’n surt amb la feina. Per això trobo necessari treballar el lideratge, ja que un cap o un responsable no només ha de manar, sinó que també ha de gestionar a les persones del seu equip, les ha de conèixer, saber com treballen i si es troben a gust amb la feina que fan.

D’aquesta manera s’aconseguirà establir la confiança necessària amb la plantilla per poder expressar qualsevol problema relacionat amb la feina i així poder trobar solucions a temps abans que un equip acabi cremat.

Si s’afegeix una mala gestió del cap amb una tensa relació amb ell, la situació és insostenible i cal una intervenció externa que a vegades passa per la figura del mediador, una persona que escolta a les dues parts i ajuda a trobar una sortida al problema enquistat.

És bastant probable que als mediadors se’ls hi giri molta feina si tenim en compte els resultats d’un estudi de la consultora especialitzada en salut Cigna que conclou que la pandèmia està passant factura als treballadors, tant autònoms com assalariats, perquè ha canviat el nostre entorn laboral i la manera de treballar. Sobretot el fet de la imposició del teletreball en moltes feines ha provocat entre les plantilles sensació d’aïllament i en molts casos allargament de la jornada laboral.

No 24 hores al dia, els 7 dies

Treballar a distància no vol dir 24 hores 7 dies a la setmana. Fixar un horari i complir amb la desconnexió digital és necessari per reforçar la salut mental dels treballadors i evitar possibles trastorns.

De fet, en aquest estudi de Cigna elaborat a diferents països del món incloent-hi Espanya, exposa que el 79% dels enquestats afirma tenir la sensació d’estar sempre connectat i el 59% diu que ha treballat més temps de l’establert.

Amb aquest panorama laboral, és lògic que augmentin els casos de treballadors cremats. Tenim identificat el problema i les causes però amb això no n’hi ha prou, com a societat hem d’anar més enllà. El reconeixement oficial del burnout hauria de ser un impuls per fer canvis en el mercat de treball. És responsabilitat de tots reclamar drets laborals per erradicar l’extrema precarietat de moltes feines.


Periodista. Llicenciada en Periodisme i Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Maite Curto treballa a Catalunya Ràdio des del 1994.         

Temas

Comentarios

Lea También