Comunicadoras 8-M. La plataforma per reivindicar un periodisme digne i feminista

El 8 de març d’aquest 2018 passa a la història per la vaga feminista i per les enormes manifestacions arreu que marquen un abans i un després d’aquesta data.

Molta de la feina engegada amb la llavor d’aquest 8 de març no s’ha quedat dormint el son dels justos fins a l’any que ve, sinó que avança i ha vist la llum aquests dies. És la plataforma @Comunicadoras8M. Es presenta com una plataforma de dones feministes dels mitjans de comunicació i que neix de les firmes que es van recollir en el moviment #LasPeriodistasParamos. Tot plegat per reivindicar un periodisme digne i feminista.

Ja són moltes les firmes que s’han recollit al manifest que han fet públic i que busca tenir suport social per aconseguir allò que sembla una fita inabastable: transformar el llenguatge, la manera d’abordar determinades notícies per evitar les desigualtats de gènere, per lluitar per la paritat en l’organització dels mitjans, especialment en l’àmbit de la direcció on les dones es compten amb els dits d’una mà i en sobren. 

I per damunt de tot es busca que s’extremi la cura a l’hora d’explicar les notícies sobre violència masclista on queda encara molt per fer.

Precisament un dels punts d’aquest manifest, que recull les resolucions de la conferència de Beijing, subratlla la necessitat de formació universitària especialitzada en periodisme feminista perquè totes i tots els professionals del periodisme informin amb enfocament de gènere. Trencar estereotips costa moltíssim. 

M’acosto als quaranta anys en la pràctica d’aquest ofici i és obvi que les coses han canviat pel que fa al paper i visibilitat de les dones als mitjans, però poc.

No sóc pessimista però tampoc estúpidament optimista com per no veure que els 8 de març d’un any rere un altre les consignes són les mateixes o poc més evolucionades. Com per no veure que cada cop que s’organitzen debats, tertúlies o taules rodones de «temes de dones» el públic és gairebé en exclusiva femení.

Cap home, o molt pocs, interessats en les discriminacions que les seves companyes pateixen a la feina, o els problemes que tenen per conciliar. Per no parlar de la quantitat d’entrevistes fetes a dones, que he llegit, en què determinades preguntes mai, mai es formulen als entrevistats del gènere masculí.

Destacable la feina del col·lectiu On Són les Dones que fa posar vermells alguns programes on les dones no hi són comptades per a res de manera testimonial.
Ara bé, des del març d’aquest any, des de les manifestacions al carrer on hi havia veteranes i joves i d’organitzacions de signes molt diferents però totes al carrer, s’albira un canvi que passa indubtablement per la unitat en la defensa dels nostres drets. La unitat que sorgeix del cansament i el fastig que provoca que t’ignorin, i que t’adonis amb l’assassinat de cada dona, que la vida de les dones no tenen el mateix valor. Que les morts violentes de dones són només un comptador al qual ens hem acostumat amb una indiferència que fa vergonya fins i tot d’explicar.
Sense oblidar la precarietat que castiga especialment el nostre ofici. Ho constaten les companyes del Col·legi de Periodistes, la Laia Forès, Laura Fanals i Laura Saula que porten el Grup de Treball contra la precarietat que fa seguiment de les ofertes precàries amb salaris baixos i horaris poc flexibles que afecten molt especialment les dones. 

Neus Bonet és relegida com a degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Neus Bonet va començar la seva trajectòria a Ràdio Salou i Ràdio Reus. Ha treballat a la Cope, Ràdio 13, el Diari i Ona Catalana. Ha dirigit i presentat diversos programes de Catalunya Ràdio, així com els informatius més emblemàtics d’aquesta emissora. En l’actualitat presenta el Catalunya Migdia del cap de setmana.