Confinats amb la poesia

Vivim uns moments molt estranys en què cada dia, hora o minut que passa ens pot trasbalsar i ens pot canviar la vida. No parlo d’aquelles persones que malauradament estan patint la malaltia i han entrat en una espiral aclaparadora, no. Tinc la sort de pertànyer al grup confinat que està content de no viure –o sí– els símptomes de la COVID-19, que no sap si és transmissor o no i que mira de gaudir i de treure la part positiva de la vida, malgrat tot.

Mai no havíem celebrat el Dia Mundial de la Poesia (DMP) a casa, sense assistir presencialment a cap acte literari, sense sortir a la Rambla en un dia de sol dels molts que tenim la sort de viure. Enguany entitats literarioculturals tarragonines (Biblioteca Pública, Escola de Lletres, APELLC –Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes–, EOIT –Escola Oficial d’Idiomes de Tarragona– etc.) vam afegir-nos, cadascú des de casa seva, a la xarxa i vam procurar aportar els versos previstos per al vermut poètic de la Biblioteca Pública. Autores, poetes que han publicat el 2019 n’eren les protagonistes. Des de l’APELLC vam triar llegir Cues de sargantana, on la tarragonina Isabel Ortega al poema Obsolescència ens adverteix que la mort arriba en qualsevol moment: «No us han dit que Caront no arriba amb barca./No us han dit que la mort us va creixent/endins, programada, i que després/--també us han amagat la data i l’hora—/s’escup com una fruita amarga;/la pala la recull, el carro marxa».

De casa estant, múltiples iniciatives han anat sorgint per desplegar i difondre la poesia. Per exemple, ens arriben propostes d’enviar una invitació poètica i una abraçada als nostres amics, saludats i coneguts; és una ocasió propícia per rellegir autors de casa. L’enyorada Montserrat Abelló, (Tarragona 1918 - Barcelona 2014) que a Paraules no dites (1981) ens avisa de l’esdevenidor: «Hi ha un temps difícil per a tots./ I cadascú hi té/la seva hora greu,/en què el seu fer/li apareix/ erm i innecessari». Un altre cas, el jove autor, Pol Guasch, (Tarragona, 1997) guanyador del III Premi Francesc Garriga, amb el seu primer llibre Tanta gana, una veu que «amb els ulls i les mans obertes, rebuscant en les butxaques» ens mostra «quina és la manera de dir els mots silents que bramen ben endins». Llegim-lo: és un cim gramatical/en la tartera del desig/s’hi escolen pedres, una allau/de roca mare/ i jo surant./granissa esllanguida/en una vall/ i jo surant:/un cos làbil que es candeix.

La pandèmia ha aconseguit que, de portes endins, es prepari el Sant Jordi més confinat, atractiu i divers de la Història. Com que no podrem sortir al carrer, com que no hi haurà el desplegament de llibres a l’aire lliure, ens el farem a casa. Penjarem al balcó la rosa, ens felicitarem a les xarxes amb emoticones florides, amb imatges i músiques d’Instagram reeixides, recomanacions de novetats bibliogràfiques... i, això sí, una cosa els demano: que facin servir les «Llibreries Obertes». Hem de mantenir el compromís d’aportar aquest 40% que representen les vendes de llibres, l’any. Hem de seguir donant suport a la Cultura més propera, teatre, música, dansa... quan acabi el confinament; ens han obert les portes de casa seva en dies difícils, els ho devem!

S’està treballant perquè Sant Jordi arribi a totes les llars. Aprofitem l’avinentesa i traslladem aquesta tradició «ben nostra» a les xarxes. En anglès, mímica, signes, música, fotografia, vídeos... Que ho sàpiga tothom! Escampem el goig, l’esplendor del dia de Sant Jordi arreu.

Fem ciutat, enviem fotografies amb monuments emblemàtics i lletres nostrades. A tall d’exemple, una nova modalitat del Sant Jordi als centres educatius de la ciutat és el que planteja el Departament de Llengua catalana i literatura de l’INS Martí i Franquès. A més d’escriure prosa, poesia i teatre els alumnes podran escriure una cançó i enregistrar-la, representar una peça teatral i gravar-la en vídeo, o acompanyar un breu text d’una fotografia «des de la finestra», activitats especials per al tancament.

Unes propostes que buidaran el neguit i ens ajudaran a fer més fàcil aquest confinament. Com deia Marcel Proust: «Allà on la vida alça una paret, la intel·ligència forada una sortida». Sant Jordi = Una oportunitat que no podem desaprofitar! Gaudim-lo i fem-lo gaudir.

Bon Sant Jordi, tarragonins!