Consumir o no consumir, aquesta és la qüestió. Hiperconsumisme vs. vergonya de comprar

Espanya és el país d’Europa on més es gasta per Nadal i Reis. Comprem joguines pels petits, regals pels grans, butlletes de loteria per tots i menjar com si s’acabés el món. Vivim immersos en una societat consumista i les nadales que sonen i els llums de colors que omplen els principals carrers de totes les poblacions son com els cants de les sirenes als mariners dient a cau d’orella: «Ara toca comprar».

Jo no soc contrària a fer i rebre regals. A tothom li satisfà saber que s’enrecorden d’un amb un obsequi i veure l’expressió de sorpresa i agraïment d’una persona quan rep un regal no té preu. Però…en necessitem tants? Ens hem parat a pensar si allò que comprem és necessari o només un impuls? Sabem l’impacte social i en el medi ambient de les nostres decisions de compra? Per posar només dos exemples: per confeccionar uns texans es necessiten 7.500 litres d’aigua, una quantitat que equival al líquid que beu de mitjana una persona en set anys, o la fabricació d’un CD de música té una petjada ecològica d’1,6 quilos de recursos naturals. Tot plegat és per fer reflexionar.

N’hi ha que ja s’ho plantegen i van sorgint moltes iniciatives a nivell mundial que promouen un consum racional, sostenible i responsable a més de conscienciar del que representa el fet de comprar. Fan una crida a aturar-nos i a pensar per evitar l’hiperconsumisme, també fomenten el consum local per disminuir l’impacte en el medi ambient i demanen que s’esgoti la vida útil dels productes abans d’abandonar-los. És escandalós un informe de la ONU que explica que els consumidors compren de mitjana un 60% més de roba que fa una dècada i que una peça només s’utilitza 10 vegades abans de ser llençada, això tenint en compte que el sector de la moda és un dels més contaminants del planeta.

Entre aquests moviments que promouen una compra conscient hi ha el Dia del no consumisme, una jornada en defensa del consum responsable que va néixer el 1992 al Canadà i que ja s’ha estès a una seixantena de països inclòs el nostre. D’altra banda, a llocs com Suècia, amb una gran consciència mediambiental, ha sorgit un fenòmen entès com “la vergonya de comprar” que convida a reduir el consum de roba pel seu elevat cost climàtic i a obrir els ulls a la irresponsabilitat ecològica que comporta seguir els dictàmens de la moda, però també es dirigeix a la indústria del sector a qui li reclama que produeixi de manera sostenible. Aquesta pressió que s’exerceix a les empreses respecte als materials que utilitzen per produir, els llocs on fabriquen i les condicions laborals dels seus treballadors és cada vegada més forta des de la instauració en diversos països del moviment No buy year que anima a no comprar roba durant un any sencer amb l’objectiu d’acabar amb la tendència de consumir per consumir.

I gran part de l’èxit d’aquest canvi recau en els joves, sobretot millenials i de la generació Z, que ja són educats des de les escoles en el consum responsable i han crescut conscienciats amb valors com la sostenibilitat, el reciclatge i la reducció de residus. No veuen el món d’una altra manera i és per això que son ells els qui, modificant els seus hàbits de consum, pressionen a les marques i als fabricants a canviar els seus mètodes de producció apostant per la reutilització, els materials ecològics i reduint el nombre de productes que elaboren.

Però no tot s’acaba comprant objectes. També es poden regalar experiències, una tendència que va en augment. Aquest any conflueixen diversos factors que animen a moltes persones a regalar entrades per anar al teatre o a un concert, escapades a un hotel o un sopar en un restaurant. La pandèmia, la crisi de subministraments i matèries primeres que poden provocar escassetat o el retard en l’arribada d’alguns productes i la major conscienciació sobre el canvi climàtic provoquen que cada vegada es facin més regals per compartir i reconnectar socialment amb persones que fa temps que no es veuen. Son moments únics que donen felicitat. Què més volem?.

Periodista
Llicenciada en Periodisme i Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Maite Curto treballa a Catalunya Ràdio des de 1994.