Contaminació ambiental, un problema de primer ordre

Massa silencis. És hora que tots els estaments implicats en el tema de la qualitat de l’aire que respirem al Camp de Tarragona es posin a la feina, amb rigor i sense demagògia, sense alarmismes ni tampoc amb conformismes

15 diciembre 2019 10:10 | Actualizado a 15 diciembre 2019 18:50
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Fa uns dies estava en un carrer cèntric de Barcelona esperant que el semàfor es posés de color verd quan vaig veure dues furgonetes atrotinades que lliuraven paquets a sengles botigues situades a prop. Vaig pensar: d’aquí a un any aquests vehicles no podran entrar a la Zona de Baixes Emissions (ZBE) que tindrà en total una superfície prohibida de 95 quilòmetres quadrats. Però pitjor encara, des de l’1 de gener, els cotxes que no tinguin l’etiqueta mediambiental de la Direcció General de Trànsit tampoc podran passar. Segons les estadístiques, els afectats seran més de 100.000 vehicles i unes 134.000 persones, en rebran les conseqüències. Tothom sabia que aquesta normativa arribaria més o menys d’hora, el problema és que la seva entrada en vigor no ha estat planificada. Tal com va dir fa uns dies el president del RACC, si tots els que deixin a casa el vehicle volen agafar el transport públic per anar al cap i casal, es produirà un gran col·lapse: no hi ha mitjans suficients per a portar-los i el més important d’entre ells, el tren de rodalies gestionat per Renfe, funciona molt malament des de fa anys.

La contaminació a les grans ciutats s’ha erigit en un problema de primer nivell per al conjunt de la població i encara que tard, les autoritats s’han adonat que cal fer alguna cosa per a solucionar-ho. No és un tema menor, ja que té moltes més implicacions, la primera afecta directament la salut dels habitants. Segons declarava fa uns dies l’alcaldessa Colau, cada any unes 350 persones moren abans d’hora per culpa de la contaminació ambiental.

El documental ‘És a l’aire’ emès dimecres a TV3 va ser el programa més vist a Catalunya

Hi ha una preocupació social creixent. Aquest dimecres al programa Sense ficció de TV3 es va emetre un magnífic documental titulat És a l’aire; fou el programa més vist a Catalunya durant tot el prime time, molt per damunt del Gran Hermano VIP, la retransmissió del Barça, El hormiguero i d’altres. La quota de pantalla assolida fou del 12,2%; fet que vol dir que a les dues de la nit prop de 500.000 catalans i catalanes van seguir aquesta emissió. Una dada que resulta molt explicativa de la sensibilització existent sobre el tema.

L’argument principal del documental es centra sobre la problemàtica de la contaminació atmosfèrica al Camp de Tarragona. El punt d’arrencada de la narració són els resultats d’un estudi impulsat, dissortadament, per un únic ajuntament de la zona: el del Morell i ha estat realitzat per la Universitat Politècnica de Catalunya.

No pretenc fer la crítica del programa, ho deixo als experts, però com a espectador he de dir que em va semblar un producte televisiu de bona factura, amb imatge de qualitat i un fil editorial que donava veu a tots els actors implicats. Més que fer grans afirmacions, plantejava preguntes que algú hauria de respondre per a tranquil·litat dels ciutadans que viuen en aquesta part de Catalunya.

Casualment l’endemà, una crònica de la Carla Pomerol en el Diari ens assabentava que el Regidor de Serveis Econòmics de l’Ajuntament de Tarragona, anunciava que invertirien 200.000 euros per a fer un estudi tan independent que potser el realitzarien centres de Boston o del Canadà. Voldria creure que no hi ha oportunisme darrere d’aquestes declaracions, però en tot cas el que sí crec és que cal fer un debat raonat i raonable sobre la qualitat de l’aire que respirem. Tal com ens mostra el documental es tracta de fer una mirada serena i encarar el problema de la qualitat de l’aire del Camp de Tarragona amb rigor i sense demagògia.

Fins ara hi han planat massa silencis sobre aquest problema: per començar els de les administracions públiques, particularment de la Generalitat que, pel que es veu, limita la seva actuació a fer controls mediambientals que donen mitjanes i no puntes de contaminació. Tampoc s’entén massa com és que han de venir universitats de fora a fer estudis: és que es dubta de la independència de la URV? I, per últim resulta també com a mínim sospitós que, mentre la senyora Colau dóna xifres de l’impacte de la contaminació sobre la salut dels barcelonins, aquí l’administració sanitària del territori o bé no té dades, o i si les té, les calla.

És hora que tots els estaments implicats es posin a la feina, sense alarmismes ni tampoc amb conformismes. Prop de mig milió d’habitants del territori es mereixen que s’encari el problema i, si cal, que es prenguin les mesures necessàries.

*Josep M. Martí (Reus, 1950) és periodista i professor de la UAB. Ha treballat tota la seva vida professional a la ràdio i ha tingut diferents càrrecs a la Cadena SER.

Comentarios
Multimedia Diari