Contaminació ideològica. De la Justíciaa la pandèmia

El tinent fiscal del Tribunal Suprem, Luis Navajas, està a punt de jubilar-se. I considera arribat el moment de dir pel seu nom allò que ha vist, i patit, al llarg de la seva carrera. Denuncia la ‘contaminació ideològica’ de dos dels seus col·legues, que van intentar influenciar-lo amb relació a les querelles contra el govern espanyol per la gestió de la pandèmia. En concret cita Consuelo Madrigal, exfiscal de l’Estat amb el PP, i «un altre company», que molts identifiquen com a Fidel Cadena. Els dos van formar part de l’equip de fiscals del judici contra els líders del Procés.

El fiscal Navajas, en només dues paraules, identifica el principal mal de les altes instàncies de la Justícia i, en conseqüència, una de les grans debilitats de la democràcia espanyola. La ‘contaminació ideològica’ neix sovint de la mateixa composició de la carrera judicial, majoritàriament conservadora. La contaminació passa quan la ideologia, diu el fiscal, «transcendeix del cap al paper», és a dir, quan condiciona les decisions i vulnera la imparcialitat que s’espera dels professionals.

La utilització de la Justícia per part del PP és una de les grans anomalies que ens allunya de les democràcies d’Europa

L’altra contaminació ve de fora, dels partits polítics, que intenten influir en el poder judicial en benefici propi. El sistema d’elecció dels jutges a partir de quotes polítiques hi contribueix. Ningú pot tirar la primera pedra, però aquí resultaria injust posar a tothom en el mateix plat de la balança. És el Partit Popular qui ha utilitzat sempre la Justícia com un instrument polític per aconseguir els seus objectius. Fins al punt de posar en crisi la imprescindible divisió de poders en una democràcia.

El bloqueig amb què paralitza la renovació del poder judicial n’és un exemple flagrant.

Catalunya n’ha sofert les conseqüències. El Partit Popular va portar l’Estatut al Constitucional després de recollir firmes per tot Espanya contra les aspiracions majoritàries de la societat catalana. Va maniobrar en les més altes instàncies, amb l’exministre Federico Trillo al capdavant. Al final, una sentència trencava la legitimitat democràtica d’un Estatut aprovat pel Parlament, el Congrés de Diputats i per la ciutadania en referèndum. A partir d’aquí, la història és prou coneguda i sempre amb els tribunals ocupant el lloc que hauria de ser de la política.

Quan Díaz Ayuso atribueix l’expansió del virus al ‘model de vida’ dels immigrants  mostra la seva pitjor cara

La utilització de la Justícia per part del Partit Popular és una de les grans anomalies que ens allunya de les democràcies consolidades d’Europa. No és l’única ‘contaminació ideològica’. Les formes de pensar, les idees, les visions de la realitat són diverses i plurals. És l’essència de la llibertat. Però resulta imprescindible preservar espais fora de la confrontació i en favor del bé comú. Un d’aquests espais, dèiem, és la Justícia, perquè, si és de part, es converteix en injustícia.

Un altre àmbit que hauria d’estar al marge del conflicte polític és la protecció de la salut. Més en temps de pandèmia. No ha estat així. El combat del govern d’Isabel Díaz Ayuso ha estat marcat clarament per la ‘contaminació ideològica’ d’un Partit Popular que ha volgut utilitzar la Comunitat de Madrid com a contrapoder del Govern central. I com a una poderosa plataforma per reforçar el seu discurs polític.

Tots tenim ideologia, però hi ha línies vermelles que no es poden creuar en nom seu

Quan Díaz Ayuso atribueix l’expansió del virus al ‘model de vida’ dels immigrants que viuen al sud de la capital, està mostrant la pitjor cara de la seva ideologia. Igual que quan la consellera de la Generalitat Meritxell Budó deia que en una Catalunya independent hi haurà menys morts per la Covid.

No hi ha una visió objectiva de la realitat. Aquest article que està llegint no n’és gens d’objectiu. Parteix d’observar els fets amb una mirada concreta, fruit d’una biografia determinada, de vivències i pensaments teixits al llarg dels anys. Tots tenim ideologia i està present en tots els àmbits de la vida, però hi ha unes línies vermelles que no es poden creuar en nom seu. És aleshores quan es converteix en un mal per a la democràcia i els drets bàsics dels ciutadans. A la Comunitat de Madrid, la ‘contaminació ideològica’ està costant vides. Així de trist. Així d’indignant.

* Periodista. Josep Carles Rius Baró, nascut a Valls, és president de la Fundació Periodisme Plural. Va ser degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya. És doctor en Comunicació i autor del llibre ‘Periodismo en reconstrucción’ (UB, 2016). Professor de periodisme durant 25 anys a la UAB, ha estat sotsdirector de ‘La Vanguardia’ i també ha treballat a ‘El Periódico’, TVE o ‘Público’, entre altres mitjans.