Contra el delicte d’odi, dormir amb l’estelada

Veníem d’una educació que considerava l’odi un pecat, però no havíem vist mai que estigués tipificat com un delicte en el Codi Penal. La nostra educació cristiana estava centrada a fugir de l’odi. Només cal recordar el summe manament en què es resumeix els altres deu: «estima Déu sobre totes les coses i el proïsme com a tu mateix». Ara només fem que veure delictes d’odi per tot arreu. Delictes d’odi a les escoles, als estadis de futbol, a les xarxes socials... L’odi s’ha convertit en el delicte capital. Per això m’ha cridat l’atenció la candidesa d’un comentari que fa el president del Centro Cultural de Aragón a Tarragona, Santiago Isla, en el butlletí de l’entitat que porta per nom Tesón. Isla explica el cas, recollit al seu dia per la premsa aragonesa, de dos joves excursionistes de Lleida, de 16 i 26 anys, que es van accidentar quan pujaven al pic Alba del Pirineu aragonès. Un equip de rescat de muntanya de la Guàrdia Civil va anar a auxiliar-los i com que no els podien evacuar fins que es fes de dia, els guàrdies vam passar la nit amb els nois «que cubrían su cuepro con una bandera estelada». Isla remarca el comportament «profesional y exquisito» dels guàrdies civils «primando el amor a la persona y dejando fuera las ideologías». Voleu major mostra d’amor al proïsme que uns guàrdies civils passant la nit amb una estelada?