Controlar (i auditar) els fons europeus?

En la conjuntura de pandèmia vírica les administracions públiques han fet seva la missió d’evitar la desaparició del teixit empresarial. Així, i des d’una òptica estatal, la injecció de 140.000 milions d’euros (això és, un 11% del seu PIB) en el context del Pla Europeu de Recuperació ha de suposar un impacte enorme en l’impuls de la modernització del país.

Això no obstant, és necessària una distribució adequada i un control d’aquests recursos perquè el seu ús eficient es destini a l’objectiu de la recuperació econòmica, igual com és bàsic que els requisits de transparència emparin la seva concessió i el control ulterior.

Caldria exigir a les empreses que reclamen ajuda que satisfacin llurs obligacions legals (auditoria, si fos el cas; dipòsit de comptes; declaracions tributàries, entre altres). I fora desitjable que els projectes presentats –alineats amb els objectius estratègics de la Comissió Europea en digitalització, cohesió social o ecologia– siguin avalats, quan d’acord amb les normes particulars sigui adequat, o en general, com a element addicional de solvència, per un professional independent.

El Reial decret Llei 36/2020, que aprova el desenvolupament del pla, preveu la importància de les mesures d’auditoria i control en totes les etapes d’execució, alhora que remarca l’interès i l’oportunitat de la col·laboració publicoprivada per al ple compliment dels objectius i oportunitats de modernització que el pla ofereix.

Pel que fa als Fons Europeus per a la Recuperació, l’esquema publicoprivat ha de permetre i garantir la revisió exhaustiva dels diners públics que es destinin a l’emergència sanitària, econòmica i social, sense demora, per vetllar per la màxima transparència al llarg de tota la seqüència (distribució, concessió i verificació posterior).

I atès que la mateixa norma admet la tasca ingent relacionada amb l’auditoria i el control de projectes –siguin públics, privats o en col·laboració– que se’n derivin, el més lògic és que la revisió per part d’organismes públics contempli, com en altres aspectes del pla, la col·laboració publicoprivada: ens situem davant una forta càrrega de treball la revisió del qual demana un important nombre de recursos humans, amb preparació suficient en una tasca complexa, i sense continuïtat en el temps.

D’acord amb els principis de gestió del pla haurien d’establir-se procediments organitzatius que procurin l’actuació del nombre més gran possible de firmes professionals, en lloc de pensar en macrocontractes o bé en dotació de mitjans propis, sense sentit estructural més enllà de la vigència del pla.

Els actuals reptes col·lectius ens obliguen a vetllar per la transparència, així com l’adequada distribució i control i l’assignació eficient dels recursos. Raons més que suficients per comptar amb els auditors.

Antonio Gómez és president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC).