Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Conviure. La normalitat parlamentària, difícil amb una sentència condemnatòria a la vista

Turbulències.Tot l’estiu esperant que JxCat i ERC es posessin d’acord sobre com encarar la llosa que els ha col·locat la situació dels seus diputats empresonats o a l’exili i al final el carro ha anat pel pedregar

Xavier Graset

Whatsapp

L’arrencada del curs parlamentari a Catalunya ha estat d’aquelles que fan època. Tot l’estiu esperant que JxCat i ERC es posessin d’acord sobre com encarar el pes de la llosa que els ha col·locat la situació dels seus diputats empresonats o a l’exili i al final el carro ha anat pel pedregar.

El juliol es va acabar suspenent el ple per aquest motiu: desobeir o no, aquesta era la qüestió. Qui mana sobre la condició i drets d’uns parlamentaris que no van tenir inconvenient en poder-se presentar a les eleccions del 21 de desembre? El jutge Llarena o la pròpia institució? Mana la Mesa del Parlament o els seus lletrats? On és la capacitat política? Quin marge té?

També a Madrid el Govern de Sánchez interpreta quan li convé el reglament del Congrés per garantir els seus pressupostos i els escarafalls tenen ben bé un altre to. Però ja diuen que un mateix no es veu el gep.

En tot cas a Catalunya no havíem viscut encara un ple de política general que hagués d’ajornar la fase de votacions de les propostes de resolució. És clar que es fa molt i molt difícil que la normalitat parlamentària torni, quan les amenaces de presó ressonen en cada sala i passadís, quan l’anterior presidenta és a la presó del Catllar i els membres de la Mesa, pendents de cita amb els tribunals.

No és normal un debat quan l’escenari de la legislatura, per bé que el president Quim Torra presentés un pla de Govern amb més d’un miler de mesures per a quatre anys, va vinculat a una sentència que tot apunta que serà condemnatòria i que ja ho és amb aquesta presó preventiva fora de lloc de totes totes.

Conjurats el president Torra i el vicepresident Pere Aragonès a treballar junts, tots dos són conscients que la turbulència parlamentària els acompanyarà aquests mesos. La mirada de JxCat és que no calia modificar el sistema de delegació de vot dels seus diputats Carles Puigdemont, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Josep Rull, la d’ERC que s’havien d’ajustar al nou text aprovat al ple del 2 d’octubre on s’assumia una delegació temporal de les funcions dels diputats en línia al requeriment del jutge, com van fer Oriol Junqueras i Raül Romeva.

No és un verb, és acceptar la sobirania parlamentària i el fet que un jutge alteri les majories parlamentàries, la qual cosa es pot anar a denunciar, això també, a Europa. I de l’altra manera s’entén acceptada l’ordre del jutge. Sigui com sigui, paper d’estrassa, la imatge i la pèrdua de la majoria independentista es va veure en les onze votacions perdudes, entre les quals el reconeixement al dret a l’autodeterminació o la revocació del paper de la Corona.

Com s’aprovaran els pressupostos amb aquesta difícil convivència? Justament aquesta situació política va fer que després del debat de política general, se’n fes un de monogràfic demanat al juliol per Ciutadans sobre la convivència. Allí els comuns van tornar a plantejar la reprovació del monarca, deslligada de l’objectiu de la independència, perquè votessin que sí, que no. Va ser allí on Carlos Carrizosa es va cobrir de glòria quan, demanant que millori la convivència, va fer una penosa referència al «punyetero» fenomen casteller.

Va ser allí on les relacions entre comuns i Govern es van fer més dolces. La necessitat de suport per a les xifres d’Ada Colau podria tenir contraprestació per a les de Torra, a l’espera també d’un suport independentista als pressupostos de Sánchez-Iglesias. No hi serà si no canvia l’escenari de presó i resposta judicial al repte polític de Catalunya.

Aquest dilluns esmorzaran la fiscal general de l’Estat i la ministra de Justícia, que tenen bona part de la solució a les seves mans, i després hi ha Consell de Ministres. N’estarem pendents, però si la porcellana s’acaba d’esquerdar, arrossegarà també els plats i olles de l’Estat.

Xavier Graset dirigeix i presenta ‘Més324’ (TV3) i col·labora a Catalunya Ràdio, on fa el programa ‘Líquids’ i n’havia fet altres com ‘L’oracle’. Va començar a Ràdio Salou i va ser promotor de Canal Reus TV.

Temas

Comentarios

Lea También