Copista de Velázquez, Goya i Utrillo

És alumne de l’Acadèmia de pintura i dibuix d’Hermenegild Vallvé i Virgili. S‘afilià al Centre Recreatiu Catalanista Les Quatre Barres, situat al carrer de les Escrivanies Velles i també formà part del Cau Artístic i Tranquil, que organitza exposicions individuals i col·lectives. Obté els primers èxits. Exposa amb els artistes de l’època com Casimir Aymamí, Francesc Oliva i altres com Juan Molas i Sabaté o Ricard Olivé. Fa estada als Quatre Gats a Barcelona. Pintà molts contrallums i temàtica paisatgística de dies de pluja.

Fou pensionat per anar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid i els anys 1901 i 1903 exposa a la capital. L’Ajuntament de Tarragona li concedeix una beca per anar a París, on coincideix amb artistes com Carles Mani, Rusiñol i Utrillo. Ferran havia pres part, poc abans, en l’exposició de Nacional de Belles Arts de 1901 i a l’exposició de Belles Arts de Barcelona el 1906.

A París, comencen els problemes econòmics de Pere Ferran, ja que l‘Ajuntament de Tarragona triga pels diners convinguts. És el moment en què el seu amic Rusiñol publica a La Vanguardia un article titulat Pasta Hidràulica, al novembre de 1896, sobre les dificultats dels nostres artistes pensionats a la capital parisenca. Quan torna a Tarragona, regala al municipi un retrat d’Alfons XIII. Ferran continua exposant i és actor al Centre catalanista Les quatre Barres i La Lluna de València.

És molt amic de Tomàs Alarma, gran ebenista que tenia l’obrador al carrer de l’Hospital, 17, de Tarragona. Ferran pinta, però també copia algunes obres mestres com Las meninas de Velázquez, El dos de mayo de Goya, La Concepció i La Dolorosa d’Utrillo. Ferran Icart pintà les obres Fòrum romà, Pesta al Sena i El Claustre i estudis amb persones com el retrat del Papa Pius X. Exposà a ciutat com Granada i València conjuntament amb el seu amic Santiago Rusiñol. Va ser professor de dibuix i pintura de l’Ateneu.