Covid-19: més encerts que pífies

Per trajectòria professional, edat, salut, i no militar a cap partit polític, poques coses em sorprenen. N’hi ha alguna, però, que m’indigna: quan un carro embarranca tothom proclama que ja sabia per on no havia d’haver passat, el carro. Llimacs mentiders! Els camins desconeguts estan plens de paranys imprevisibles. En el cas de la pandèmia Covid-19 ningú sabia, ni sap encara, el comportament del coronavirus causant. És clar que es va pecar de menystenir el risc, sobretot per a la gent gran, però la història i el present estan plens d’exemples on queda clar que encerts i pífies es repeteixen sense fronteres. És de malvats, en conseqüència, gastar temps i diners públics per derrocar adversaris, en comptes d’implicar-se per ajudar a trobar les millors solucions. Gent amb criteri propi sabrà què fer a les pròximes eleccions.

Sòcrates, un dels pares de la filosofia occidental, va néixer l’any 470 aC a Alòpece (a l’extraradi de l’actual Atenes) i mai va escriure el que deia o el que pensava. El seu deixeble Plató, però, va deixar un llegat amb les matèries que el mestre explicava als seus deixebles: els sofistes. Els ensenyava perícia en el camp de l’ètica, la ironia, la retòrica i, sobretot, un mètode pedagògic per ajudar que la gent reflexionés. Els sofistes es van fer famosos arreu, i molts reis i governants els contractaven com a assessors. La influència de Sòcrates anava augmentant a favor de més llibertats. L’antiga Atenes, en guerra amb Esparta, tenia establerta una llei d’amnistia (ves per on) que no deixava acusar ningú per encapçalar noves idees polítiques (ve de lluny). Per aniquilar Sòcrates, doncs, el van acusar de negar l’existència dels déus grecs i corrompre deixebles. Condemnat a mort, el van ‘invitar’ a prendre cicuta (julivert de galàpet) en dosis suficient perquè morís.

L’assassinat de Sòcrates va provocar una gran convulsió i la majoria de sofistes van desaparèixer del mapa; potser perquè rebutjaven ser convidats a prendre herbes. Des de llavors fins avui, governants i assessors prioritzen estratègies per mantenir-se vius; uns manant i altres aconsellant allò que vol escoltar qui mana. L’ètica, la ironia, la retòrica i el mètode socràtic només es poden tastar en classes de bons professors de filosofia com Enrique Gómez, en instituts i universitats. Per cert, tenim un ministre de Sanitat filòsof i l’antecessor de l’actual consellera de sanitat també era filòsof. Han tornat?

Si es vol fiabilitat, la solució podria estar en ni ser tan tossuts com Sòcrates, que es va deixar matar per les seves idees (no com el llest Galileu), ni ser com els sofistes que van fugir o es van sotmetre al poder. Ara o mai cal transitar pel camí del mig, amb talent, sentit comú, competència i transparència, donant comptes del que es fa, en plena sintonia amb les necessitats socials bàsiques de la ciutadania.

Es parla de la vitamina D (que més que vitamina es comporta com hormona) per a la prevenció del Covid-19. I vinga! a prendre el sol. Però, i el càncer de pell (melanoma)? Millor el camí del mig, prenent el sol vint minuts a les deu del matí i a les set de la tarda! Es parla de tractaments i vacunes i és molt d’agrair; però, i els efectes secundaris a curt o mitjà termini? Millor el camí del mig, no abandonant la prevenció fins a saber resultats fiables. La recomanació de Trump d’injectar lleixiu (?) o prendre hidroxicloroquina (usat per a la malària) com a prevenció de la infecció per la Covid-19, sense explicar el risc d’arrítmies cardíaques que poden ser mortals, s’explica com a broma. Bolsonaro de Brasil, però, fa el mateix, quina casualitat. Ni cas! Millor el camí del mig: no prendre fàrmacs o vacunes que no hagin estat comprovats pel mètode científic.

Així, doncs, ni «la medicina avança tant que aviat tots estarem malalts» (Aldous Huxley), ni «el funambulisme polític és causa d’hipocondria social: por a emmalaltir» (anònim). El camí del mig és el millor! És, ni més ni menys, fer cas de professionals de medicina de família que coneixen la nostra història clínica; fer cas a mitjans de comunicació fiables; aplicar sentit comú per transitar dins nostre i fer cas a grans i a petits de la família, És així com tindrem empenta i honestedat per impulsar canvis estructurals bàsics i millors pressupostos socials prioritaris. Si no ho fem ara, ens juguem dues o tres generacions de dèficit. Segur que ens preguntaran: per què no anàveu pel camí del mig? Ànims, doncs, que a l’estiu tota cuca viu!