Más de Opinión

Crit agònic d'una societat sense futur: Volem feines amb sous dignes. Prou precarietat laboral

Clam unànim en aquest 1 de maig. La societat ha arribat al límiti reclama un canvi urgent i radical del nostre mercat de treball per poder tenir un projecte de vida

Maite Curto

Whatsapp
Crit agònic d'una societat sense futur: Volem feines amb sous dignes. Prou precarietat laboral

Crit agònic d'una societat sense futur: Volem feines amb sous dignes. Prou precarietat laboral

Avui és 1 de maig i com cada any es celebra el Dia Internacional del Treball. Però aquest no és un any qualsevol. Estem immersos en una crisi sanitària, social, econòmica i laboral que necessita solucions urgents. Calen canvis profunds. El pais està estancat, gran part de la societat viu en el continu desànim perquè no pot progressar, no té una estabilitat econòmica que li permeti avançar i tenir un projecte de vida. I això passa mentre els sindicats repeteixen un any més les mateixes reivindicacions i el govern més progressista de la història es fa el sord i anuncia que la reiterada petició de derogació de la reforma laboral del PP del 2012 només quedarà en uns retocs. Tot molt bé.

Precarietat, temporalitat i atur. Aquestes paraules defineixen el nostre mercat laboral. Prou d’inacció. És una emergència de país i una prioritat indiscutible canviar les polítiques d’ocupació. La situació és molt greu. Només a Catalunya hi ha uns 400.000 treballadors que són pobres i més de mig milió de persones estan a l’atur. Un de cada quatre catalans en edat de treballar estan en situació de risc de pobresa o exclusió social, són 1,8 milions de persones. És un fracàs com a societat i com a país.

Aprofitem la gran i històrica oportunitat que ens ofereixen els fons europeus del programa Next Generation per recuperar i transformar l’economia espanyola: fer un canvi del model productiu apostant per la indústria, un sector d’activitat que aporta valor, amb sous més elevats i més estabilitat laboral; millorar la qualitat de l’ocupació acompanyant i formant als treballadors que s’han quedat enrera en la implantació de les noves tecnologies; fer una reforma ambiciosa en materia de contractació laboral que acabi amb l’encadenament de contractes temporals; incrementar al salari mínim interprofesional que es manté als 950 euros mensuals; millorar les prestacions per desocupació en l’àmbit contributiu i en l’assistencial i tirar endavant una reforma de les pensions. Hi ha molta feina a fer i ara és el moment de posar-se a treballar. No perdem aquesta oportunitat i allarguem l’agonia.  

També és indispensable ajudar i acompanyar a les persones que s’han quedat sense feina, als propietaris de negocis que han hagut de tancar i als treballadors que encara a dia d’avui estan sotmesos a un ERTO, una de les paraules més famoses d’aquests mesos. La implantació massiva dels Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació ha permès a molts treballadors mantenir la feina i garantir les rendes. Ara fa un any es va arribar a les 600.000 persones en ERTO a Catalunya, mentre que l’evolució de la pandèmia i el relaxament d’algunes restriccions han permès reduir aquesta xifra fins als 190.000 que hi ha actualment. Aquesta mesura s’ha mostrat eficaç excepte pels endarreriments en els cobraments arran del col.lapse del SEPE. El mecanisme dels ERTO ja s’ha prorrogat quatre vegades i es tornarà a prolongar a partir del juny. Una de les seves clàusules principals és la prohibició d’acomiadar a cap treballador durant els sis mesos següents a la data de represa de l’activitat i així ho vol mantenir el govern en la pròxima reunió amb els agents socials, però aquest requisit ja va ser un escull en l’anterior pròrroga de la mesura. Les patronals avisen de la situació crítica de moltes empreses que hauran de retallar plantilla per poder tirar endavant. 

Existeix el perill real que amb el final de l’aplicació dels ERTO, molts es converteixin en ERO, és a dir, en acomiadaments, i es que molts sectors trigaran a activar-se i quan ho facin, no serà al ritme prepandèmia. Ja a dia d’avui, la baixada de la demanda i els canvis dels models de negoci accelerats per l’actual situació fan que grans empreses hagin anunciat acomiadaments que afecten a milers de treballadors com Caixabank, BBVA, El Corte Inglés, Nissan, Ford, H&M o Naturgy. 

És de justícia tenir treball i sous dignes per una societat amb futur. Fem que aquest 1 de maig no sigui un més sinó el primer d’un canvi sense retorn. 
 

Periodista. Llicenciada en Periodisme i Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Maite Curto treballa a Catalunya Ràdio des del 1994.         

Temas

Comentarios

Lea También