Càstigs històrics exemplars

Sant Fructuós, i els seus diaques i màrtirs Auguri i Eulogi, ja són a la història mundial de Catalunya. Els màrtirs de Tarraco és l’episodi que ha escrit l’historiador expert de la URV, Andreu Muñoz Melgar en aquesta obra que acaba d’aparèixer: La història mundial de Catalunya dirigida per Borja de Riquer, amb l’assessorament de Joaquim Albareda, Miquel Molist, Isabel Rodà, i Josep Maria Salrach, i la participació d’un centenar d’autors.

Una proposta històrica molt llaminera, original, i molt ben editada que, seguint el patró francès, ofereix una selecció de 124 episodis significatius del nostre passat, encara avui dia, tan desconegut. Des de la prehistòria i fins a moments viscuts des del present, i posant èmfasi de les connexions i influències dels catalans amb l’exterior.

I entre aquests 124 episodis, i quan es parla dels temps antics, i es passa per l’any 259 després de Crist, l’Andreu Muñoz Melgar ens situa en el marc de les persecucions dels emperadors Valerià i Galiè, i explica com a l’amfiteatre van cremar els màrtirs de Tarraco.

I com ho narra la Passio Fructuosi, el testimoni d’un martiri més antic de la península Ibèrica i el document cristià més antic de Catalunya. Un document escrit entre el segle III i la segona meitat del segle IV, que exposa les circumstàncies de la detenció, estada a la presó, tortures i martiri i fets sobrenaturals.

La persecució del cristianisme havia augmentat d’intensitat i el governador de la Hispània Citerior, amb residència a la capital, Tàrraco va fer complir els edictes que deien que s’havia de condemnar a mort tots aquells que persistissin en la seva creença. El governador Emilià va fer detenir el bisbe el 16 de gener del 259 i el dia 21 va ser jutjat amb els seus diaques, possiblement a la zona del fòrum provincial. 

El relat de l’interrogatori segons aquesta Passio és impagable. «Saps que hi ha déus?» Li pregunta Emilià al bisbe Fructuós. Emilià buscava una confessió que suposés un delicte d’impietat i ateisme. Però el bisbe, mesurant les seves respostes, va contestar: «No ho sé. Ho sabràs després», va respondre el governador preludiant la sentència final.

«Quan no es dona culte als déus ni s’adoren les estàtues dels emperadors, homes com aquests són de qui es fa cas, aquests són els temuts, aquests són els adorats!». Andreu Muñoz Melgar ens explica que l’acte de desacatament de les prescripcions dictades, i edictes publicats, equivalia a un delicte de lesa majestat, d’alta traïció contra l’Estat. 

No sé per què llegint aquestes notes del passat em venia al cap el present més rabiós. El que té un judici en l’escenari i en el que tal com ha anat la instrucció i el que diuen les interlocutòries i tots els magistrats sigui en públic, sigui en privat, sembla abocar els processats a un nou martiri. Per molt que els presos independentistes no es vulguin ni màrtirs ni herois, sí que sembla que alguns procediments de la justícia actual segueix esquemes de l’època romana. Començant per fer renegar de creences i desistir de propòsits, i acabant amb la idea de sentència escrita abans de començar a jutjar. 

Als màrtirs de Tarraco se’ls imposà la damnatio ad vivicomburium, la mort a la foguera, una pena extrema que volia ser exemplaritzant. Ara la foguera són els 214 anys de condemna que demana la fiscalia, i l’exili dels que són fora. 

Un cop condemnats els màrtirs van entrar a l’arena de l’amfiteatre per una de les portes que encara es conserven i que va de mar fins al centre on se’ls va cremar. La sepultura posterior, segons els estudis arqueològics, devia ser al costat del riu Tulcis, el Francolí, on hi havia una àrea funerària.

Si repasseu la història mundial de Catalunya, hi trobareu múltiples referències que ens toquen de prop, algunes de molt conegudes, d’altres no tant. Com les pintures rupestres de Capçanes, trobades recentment, les primeres en què es veu una matança massiva d’un grup d’individus. Nou arquers que envolten dinou individus. 7.500 anys abans de Crist, i la violència i patiment que no ens deixa de petja.

Xavier Graset dirigeix i presenta ‘Més24’ (TV3) i col·labora a Catalunya Ràdio, on fa el programa ‘Líquids’ i n’havia fet d’altres com ‘L’oracle’. Va començar a Ràdio Salou i va ser promotor de Canal Reus TV.