Cultura digital. Qüestió d'educació i formació?

Salvador Soler Luz

Whatsapp
Cultura digital. Qüestió d'educació i formació?

Cultura digital. Qüestió d'educació i formació?

La humanitat estem vivint una etapa, excessivament llarga, que afecta de forma important els costums i hàbits consolidats al llarg de les darreres dues-tres dècades. Ens trobem immersos en una transformació profunda i de manera ràpida amb un recorregut itinerant envers el món digital com a «taula de salvació», sigui provisional o definitiva. En aquest context s’accepta de manera natural i fins i tot categòrica que s’han de modificar les formes de l’educació i la formació, bàsicament la didàctica, mitjançant la metodologia, les estratègies i tècniques dels processos d’E-A amb relació a les anomenades «tecnològiques» ja considerades com a pròpies del nostre univers vital.

Precisament el nou món digital, lluny d’arraconar la formació humanística, l’ha de fer necessària atenent que l’excessiva influència de la intel·ligència artificial pot provocar una crisi cultural i fer emergir una «cultura digital» amb una base i perspectiva humanista per redirigir les societats a nivell mundial. En uns moments inevitables i alhora incerts pel present i el futur vital, tan a nivell individual com col·lectiu, s’ha d’exercir la responsabilitat que faci emergir la consciència de com els avenços tecnològics ens afecten en contextos tan diferents com la política, la salut, l’economia i prioritàriament l’educació. Ara bé, aquests canvis ens aporten una gran oportunitat per dissenyar una nova cultura digital que permeti organitzar i desenvolupar una societat millor.

Per què això sigui una realitat, els actors preferents i actius han de ser les persones que no ajornin les accions tot esperant que ho facin «els altres». En conseqüència, s’escau perfilar un plànol o mapa amb els paràmetres actuals i previsibles per interpretar el món que permeti entrellaçar un sòlid i adient consens social. Per això és imprescindible reflexionar, compartir i connectar persones, institucions, entitats i empreses per actuar des d’un posicionament ètic, reflexiu i amb informació transparent. Sempre amb la perspectiva que «el futur sempre arriba, però no ho fa de la mateixa manera per a tots».

La realitat ens pot fer pensar que en alguns moments som uns «robots o ciborgs» per l’esdeveniment tecnològic-social al que ens anem acostant; i sembla ser que és, en alguns aspectes, deshumanitzat. Això no vol dir que no necessitem entendre el nostre lloc en el món, és a dir, el referent més vital com és la nostra cultura. Les evidències històriques, antropològiques i culturals demostren que és a l’inrevés, que el món està canviant de forma constant, i les persones formem part d’ell i influïm.

Davant un panorama uniformador que pot portar cap a l’automatització de l’educació, la formació i la professionalització, aquestes vinculades a l’ocupació, es fa necessària la reflexió cultural i humanística que aporti visions diferents per donar la fortalesa escaient i sostenible a les arquitectures comunitàries que configuren la societat actual i del futur pròxim. Per focalitzar aquesta reflexió i centrar l’itinerari del vector per l’acció, cal analitzar des de la perspectiva analítica d’uns àmbits que afecten directament:

Interessa viure en una societat dinàmica?

Es pot admetre, almenys teòricament, que l’educació s’ha de desenvolupar per a tota la «tribu», atès que aprendre a viure en societat implica créixer en tots els espais que ens afecten, també en el digital.

El referent de la societat es fonamenta en els drets humans? Tenint en compte les declaracions institucionals, tota persona té el dret a estar connectada amb el món i a conèixer de manera comprensible els avenços, en aquest cas, de les «noves tecnologies».

La gestió de la identitat precisa de saber gestionar les emocions en les «xarxes» de tot tipus per a preservar la pròpia privacitat, la seguretat i la identitat, en l’equilibri harmònic entre el «jo» presencial i el virtual. El disseny d’una cultura col·laborativa que incentivi l’accés a les «dades obertes» amb la participació de noves aportacions de la tecnologia i formes d’interrelacions humanes.

Un dels pilars del desenvolupament humà rau en la comunicació amb esperit crític a través dels mitjans de comunicació i xarxes socials, els quals són responsables dels missatges i dels valors que transmeten. L’aprenentatge, el desenvolupament i la gestió adient de les competències digitals en tots els entorns de la vida, centrant-se en l’ús adequat de les eines i fixant la rellevància en «el per a què?» i el «com?», tot considerant la importància del «quant» i el «quan», com es fa actualment.

El centre d’interès indefugible en tots els perímetres, el social, productiu, serveis… és el desenvolupament professional, per tal que es pugui definir com efectiu s’ha de replantejar i projectar amb concreció la funció real dels sistemes educatius, el no universitari i l’universitari, perquè generin nous perfils socioculturals i professionals, formes de treballar i les relacions entre la ciutadania i les institucions públiques i privades.

El consum conscient de les anomenades noves tecnologies, i específicament de la intel·ligència artificial, amb les seves aplicacions digitals en els camps professional i personal, pot generar hàbits respectuosos en la connexió amb una nova proporcionalitat entre el tempus, els espais i utilitzacions racionals.

El vessant constructiu del futur tecnològic i social, en el qual ens anem submergint unidireccionalment, genera la sensació que és quelcom deshumanitzat.

Fixem la mirada en el sentit crític i compartit per recolzar-nos en allò que ens pot ajudar de debò. Apropem-nos a l’educació i la formació integral de la persona per reflexionar i sobre els àmbits indicats i sense renunciar a la cultura digital. S’escau analitzar-la i estudiar-la de la manera més intensiva i objectiva possible, tot evitant tendències i pressions comercials i polítiques de tota mena per l’ús dels productes digitals, el com aplicar-los amb eficiència i eficàcia sigui de forma presencial i/o digital i prendre les decisions efectives per a la vida i el progrés humà.

Salvador Soler Luz: Educador i formador. Inspector emèrit d’Educació i Formació Professional. Catedràtic, enginyer tècnic químic. Llicenciat en Ciències de l’Educació. Assessor en educació i formació. Expert en planificació, gestió estratègica i innovació.

Temas

Comentarios

Lea También