D’aeroports i ferrocarrils

Tornem a disposar d’una oportunitat per a resoldre els temes ferroviaris pendents al territori. L’ampliació de l’Aeroport de Barcelona entès (com s’ha d’entendre) com una infraestructura territorial d’abast superior a la pròpia Catalunya, pretén convertir-lo en un hub de primera categoria. És evident que les condicions mediambientals han de ser considerades i que cal trobar la solució que compatibilitzi les necessitats amb la preservació del medi.

D’entrada, sobta la idea inicial de connectar per ferrocarril d’Alta Velocitat els aeroports de Barcelona, Reus i Girona. En general, ningú no té com a destinació un aeroport. El que cal connectar són els territoris: Àrea Metropolitana de Barcelona, Costa Daurada i Costa Brava, enunciant les adscripcions més conegudes. Els noms són importants perquè ens ajuden a identificar objectius. Quan parlem de l’Aeroport de Reus ens estem referint a l’Aeroport de l’Àrea econòmica metropolitana del Camp de Tarragona, amb la marca turística, la Costa Daurada. Sempre entès com a ens territorial. Resulta, doncs, estrany que quasi totes les veus i opinions recents arran de l’anunci del nou hub hagin sorgit des de la capital del Baix Camp quan és un tema que, per si mateix i per les seves interrelacions i conseqüències, afecta tota la circumscripció.

Partim de la base que el ferrocarril ha d’unir ciutats i no aeroports. Per això mateix a Europa les estacions de totes les ciutats mitjanes i grans es troben als centres d’aquestes. És obvi, si el que es pretén és una intermodalitat real (la més important de les quals és la del vianant).

Per evitar que les idees es quedin sobre el paper, en tema de transports cal tenir en compte el que es denomina «massa crítica». Al nostre cas es refereix al nombre de passatgers que el conjunt de la demarcació considerada aporta a un determinat corredor ferroviari. Resulta evident que, per molt que augmenti el trànsit aeroportuari de Reus, mai arribarà a sumar prou. Però si a aquesta massa sumem els viatgers habituals o potencials residents a l’àrea a servir, ens adonarem que una línia d’Alta Velocitat Reus – Tarragona – Barcelona pot arribar a ser una de les més rendibles de la xarxa ferroviària.

Per fàcil que sembli sobre un mapa situar una estació al sud de l’aeroport sobre la traça del Corredor de la Mediterrània, sempre resultarà una estació inútil. Algú creu que farem aturar un tren d’Alta Velocitat València – Barcelona per a uns passatgers que arribats en un vol des de Stansted vulguin connectar amb Barcelona? Si ho aconseguim, quina periodicitat podrem oferir? Un tren cada hora? Amb això, el desitjat recorregut de 35 minuts es pot convertir en 65-95 minuts.

Per altra banda, per aconseguir la volguda massa crítica resulta més fàcil i efectiu portar els viatgers de l’aeroport a una estació urbana que als usuaris urbans a una estació un altre cop situada al mig del no-res. El tren ha de travessar les poblacions i les seves estacions s’han de situar allà on és l’origen dels viatgers. Al nostre territori, això només és possible a Reus i Tarragona, i afegirem que de forma conjunta. O anem plegats en aquesta darrera oportunitat o no anirem enlloc.

Per la situació de les pistes i la traça del Corredor caldria portar els passatgers procedents dels vols (o viceversa) a la suposada estació, més aviat baixador, prevista al sud. Això suposaria un recorregut en bus d’uns 12 minuts. L’esperada estació de Bellissens, a Reus, estarà situada a una distància en bus de 7 minuts de la terminal. No creuen que surt a compte sumar passatgers i donar prioritat als del territori?

La proposta és la mateixa que ja els vaig presentar fa un temps en aquestes pàgines del Diari: la creació d’una línia directa en ample internacional Reus – Tarragona – Barcelona. La seva efectivitat completa resultaria de la construcció d’un nou tram d’uns 6,5 quilòmetres paral·lel al Francolí que, a partir d’una nova estació de Tarragona a situar a l’Horta Gran, reenganxés la traça del Corredor a l’altura de Puigdelfí.

Bellissens i Horta Gran són les noves estacions que han de fer realitat la interconnectivitat efectiva entre Reus, Tarragona i Barcelona, en definitiva, entre les àrees metropolitanes de Barcelona i el Camp de Tarragona. No oblidem que el transport ferroviari, de passatgers i mercaderies, és el futur, especialment des dels punts de vista econòmic i mediambiental.

Les mercaderies, gràcies a la Plataforma Mercaderies per l’interior, semblen ben encarrilades, i toca avui tornar a advocar pels passatgers. Els lectors amb més memòria o els més intuïtius s’hauran adonat que la primera part de la línia proposada, fins a l’Estació del Camp, pot convertir-se en l’embrió d’un primer tren–tram que connectaria les dues ciutats més importants de les nostres contrades entre si i amb la «llunyana» estació del Corredor Madrid – Barcelona.