Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Davant l’alarmisme, més educació en salut

No podem combatre la por i la incertesa amb l’enduriment de la normativa, hem de cercar altres vies

Òscar Subirats

Whatsapp
Òscar Subirats

Òscar Subirats

Ara no ens podem quedar paralitzats. Menys encara en l’impuls de la salut. Estar a les portes de la Fase 2 és una bona notícia per anar recuperant la normalitat, una recuperació que respon a dues necessitats. La primera és l’econòmica: cal reactivar el teixit productiu. I la segona, la vital: després de tantes setmanes de confinament, ens cal recuperar la vida social. Entremig -al llarg d’aquestes setmanes- hi ha hagut una pèrdua de confiança en nosaltres mateixos, generada per la incertesa de la crisi sanitària i les prediccions d’escenaris sanitaris i econòmics catastròfics. 

Precisament, en una enquesta recent de la Regidoria de Salut sobre el Covid-19, els reusencs deixaven clar que aquestes dues necessitats que ens han empès a recuperar la normalitat són també les seves dues grans preocupacions: l’evolució de l’economia i l’estat físic i anímic de les persones del seu entorn, sobretot de les més vulnerables, és a dir, de la gent gran.

Per tant, la crisi del coronavirus ens obliga no només a gestionar l’atenció sanitària, sinó també a recuperar la confiança en nosaltres mateixos individualment i com a societat, evitant les visions alarmistes. Durant aquesta crisi, algunes persones -afortunadament poques-, mogudes per la por, han protagonitzat episodis de rebuig cap als professionals que ens han salvaguardat durant aquestes setmanes. També ara que som a la fase 1 és nombrosa la gent que es posa nerviosa quan els carrers es tornen a omplir de gent que va amunt i avall. Però, tard o d’hora, haurem d’atrevir-nos a conviure amb el virus i el que és fonamental és aprendre a fer-ho. 

No podem combatre la por i la incertesa amb l’enduriment de la normativa, hem de cercar altres vies. Si fins ara el pes fonamental de la gestió de la crisi s’ha concentrat en l’atenció sanitària i hospitalària, ara ha de bascular cap a l’àrea de la salut pública i comunitària. 

Cal vetllar per la protecció de la salut. Un exemple: és el moment d’intensificar la gestió dels riscos sanitaris, ampliant la capacitat inspectora municipal per oferir l’assessorament als establiments on anem a comprar, a menjar, etc. No es tracta de sancionar, sinó de fomentar les pautes essencials per reduir el risc per a la salut. És una competència municipal que hem de desplegar en tota la seva amplitud per evitar episodis de contagis.

És l’hora de la promoció dels hàbits saludables amb missatges que informin i eduquin, que empoderin la població a prendre la decisió més encertada per preservar la seva salut i que no posi en risc la de les persones que l’envolten. Des de l’acció municipal hem d’intensificar l’educació sanitària i esdevenir un dels actius de referència de la salut. Siguem proactius i fem un salt endavant.

Òscar Subirats és Regidor de Salut i Ciutadania de l’Ajuntament de Reus

Temas

Comentarios

Lea También