Davant l’alarmisme, més educació en salut

No podem combatre la por i la incertesa amb l’enduriment de la normativa, hem de cercar altres vies

20 mayo 2020 17:29 | Actualizado a 22 mayo 2020 11:02
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Ara no ens podem quedar paralitzats. Menys encara en l’impuls de la salut. Estar a les portes de la Fase 2 és una bona notícia per anar recuperant la normalitat, una recuperació que respon a dues necessitats. La primera és l’econòmica: cal reactivar el teixit productiu. I la segona, la vital: després de tantes setmanes de confinament, ens cal recuperar la vida social. Entremig -al llarg d’aquestes setmanes- hi ha hagut una pèrdua de confiança en nosaltres mateixos, generada per la incertesa de la crisi sanitària i les prediccions d’escenaris sanitaris i econòmics catastròfics. 

Precisament, en una enquesta recent de la Regidoria de Salut sobre el Covid-19, els reusencs deixaven clar que aquestes dues necessitats que ens han empès a recuperar la normalitat són també les seves dues grans preocupacions: l’evolució de l’economia i l’estat físic i anímic de les persones del seu entorn, sobretot de les més vulnerables, és a dir, de la gent gran.

Per tant, la crisi del coronavirus ens obliga no només a gestionar l’atenció sanitària, sinó també a recuperar la confiança en nosaltres mateixos individualment i com a societat, evitant les visions alarmistes. Durant aquesta crisi, algunes persones -afortunadament poques-, mogudes per la por, han protagonitzat episodis de rebuig cap als professionals que ens han salvaguardat durant aquestes setmanes. També ara que som a la fase 1 és nombrosa la gent que es posa nerviosa quan els carrers es tornen a omplir de gent que va amunt i avall. Però, tard o d’hora, haurem d’atrevir-nos a conviure amb el virus i el que és fonamental és aprendre a fer-ho. 

No podem combatre la por i la incertesa amb l’enduriment de la normativa, hem de cercar altres vies. Si fins ara el pes fonamental de la gestió de la crisi s’ha concentrat en l’atenció sanitària i hospitalària, ara ha de bascular cap a l’àrea de la salut pública i comunitària. 

Cal vetllar per la protecció de la salut. Un exemple: és el moment d’intensificar la gestió dels riscos sanitaris, ampliant la capacitat inspectora municipal per oferir l’assessorament als establiments on anem a comprar, a menjar, etc. No es tracta de sancionar, sinó de fomentar les pautes essencials per reduir el risc per a la salut. És una competència municipal que hem de desplegar en tota la seva amplitud per evitar episodis de contagis.

És l’hora de la promoció dels hàbits saludables amb missatges que informin i eduquin, que empoderin la població a prendre la decisió més encertada per preservar la seva salut i que no posi en risc la de les persones que l’envolten. Des de l’acció municipal hem d’intensificar l’educació sanitària i esdevenir un dels actius de referència de la salut. Siguem proactius i fem un salt endavant.

 

Òscar Subirats és Regidor de Salut i Ciutadania de l’Ajuntament de Reus

Comentarios
Multimedia Diari