De la Diada a la Taula

El camí del diàleg, o el de la taula de negociació, amb la plantilla de l’amnistia i l’autodeterminació insinua que hi pugui haver un referèndum acordat a tot estirar el 2030.

12 septiembre 2021 18:30 | Actualizado a 13 septiembre 2021 05:21
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Enforteix el Govern o el qüestiona la mobilització que vam veure als carrers de Barcelona, en la que ha sigut una de les manifestacions més grans d’Europa en temps de Covid? La Diada com a prèvia de la setmana en què s’ha de reunir la Taula de Negociació, quin missatge envia?

Doncs d’entrada, i contra els pronòstics més magres dels organitzadors de la manifestació independentista, que organitza l’ANC, amb suport d’Òmnium i AMI, l’assistència els va desbordar. Les xifres ballen entre els 400.000 que va comptar l’ANC, i els 108.000 de la Guàrdia Urbana de Barcelona. I això que som en temps de pandèmia de Covid, i que el malestar per les desavinences públiques dels socis de Govern ERC-Junts, la manca d’una estratègia clara de futur, i episodis com el de l’aeroport de Barcelona, pesen en l’ambient independentista. L’11 de Setembre en que els 9 indultats es van poder manifestar, per bé que no sostenint una mateixa pancarta, sinó barrejats entre la seva gent.

I entre els manifestants discrepància també de si és millor exhaurir els camins encara no iniciats del diàleg, o si tirar pel dret. De fet a l’hora dels parlaments a l’acabar la manifestació, Jordi Gaseni, president de l’Associació de Municipis per la Independència, i alcalde de l’Ametlla de Mar, deia “No ho fem més difícil del que és. Ens hem de poder entendre”. Missatge en clau interna, demanant pacificar aquestes diferències que les hores prèvies a la Diada havien agafat intensitat. En qüestions simbòliques com la del caràcter de les medalles d’or de Govern i Parlament, unes a Arcadi Oliveres i a Josefina Castellví; les altres als 3000 represaliats per l’1-O, i amb la presidenta Laura Borràs dient que ella no és en política “per posar-se de perfil”, que assumia les contradiccions i que demana al Govern que es retiri de les causes contra alguns dels ciutadans que reconeix amb la Medalla d’Honor. O amb enganxades entre declaracions i tuits sobre si diàleg o unilateralitat. I encara podríem gratar en l’estratègia de contactes internacionals i amb els contactes amb Rússia. També és cert que el dia 11 l’esperit de Rafael Casanova va fer baixar el to, i va fer recordar que tenen un acord de Govern signat. És clar que els crits de botiflers sempre són a punt per qualsevol indici de “traïció”a la causa.

Jordi Cuixart, el president d’Òmnium que ha estat empresonat prop de 4 anys, eufòric recordava Jordi Pujol amb “Qui s’han cregut que són?” Missatge a l’Estat i al món que “ho tornarem a fer” com els va dir als magistrats del Suprem. Però Cuixart troba que tot i els recels d’èxits, s’ha de provar el diàleg.

Posats a manllevar frases, la presidenta de l’ANC Elisenda Paluzie, va agafar les paraules de Carme Forcadell, les del “President posi les urnes”, i les va canviar per “President faci la independència”. L’objectiu últim a l’abast, a partir del moment que tens la majoria de la cambra pensa Paluzie. Per bé que faltar saber el “com”. De quina manera s’implementa segons ella el resultat de l’1 d’Octubre? Doncs aconseguint primer que també la política institucional s’arrengleri i lideri el procés.

El camí del diàleg, o el de la taula de negociació, amb la plantilla de l’amnistia i l’autodeterminació insinua que hi pugui haver un referèndum acordat a tot estirar el 2030, abans dels JJOO del Pirineu. Però la insinuació d’horitzó, toparà amb la urgència. I per bé que la taula que es pugui reunir a finals d’aquesta setmana tingui fons polític, ni que sigui en la prèvia o mentre fan un cafè, algú haurà de preguntar-se si es poden deixar volar 1700 milions d’inversió per l’ampliació de l’aeroport. Si es pot reconduir el trencament unilateral (aquest sí) de l’acord com va fer Pedro Sánchez, i si es pot fer compatible amb el mínim impacte climàtic. Això sense descuidar les connexions d’AVE de l’aeroport de Reus. Per cert, com és que no hi ha oposició a l’ampliació de l’aeroport de Barajas? Se’n queixa la vicepresidenta Yolanda Díaz? Els partits que aquí ho troben aberrant sortiran al carrer en manifestació, com faran aquí? No contaminen els avions quan volen per Madrid?

Periodista. Dirigeix i presenta el programa ‘Més324’ (TV3). Premi Nacional de Comunicació 2015 per la seva llarga experiència en ràdio, va començar a Ràdio Salou (SER) i ha treballat a Catalunya Ràdio a diferents programes (Des d’‘El món s’acaba’ a ‘L’oracle’ i com a corresponsal a Madrid. És un dels promotors de Canal Reus TV. 

Comentarios
Multimedia Diari