De pillards

Aquest dies en què els tribunals no s’entenen de feina per culpa dels corruptes i els tallabosses hem pogut comprovar que els depredadors castellans tenen un aire diferent dels catalans. Els castellans van tibats, sense perdre el posat de senyors. Veus els Rato, Blesa, Bárcenas, Correa o El Bigotes i sembla que van al jutjat de bodes. En canvi, mires en Millet i fa pena, tot ajupit com un pagès baldat. No m’imagino Rodrigo Rato declarant a la ràdio: «Estic fotut. Estic molt fotut». Suposo que és un problema de no tenir Estat. Als estats, els rapinyaires van altius. A Catalunya, en canvi, van com uns tinyetes. Només m’ha faltat llegir a La Razón que en un sopar oficial al Palau Reial de Madrid van enxampar Marta Ferrusola posant-se un cobert de plata a la bossa. L’ABC publicava diumenge que ara, després de cada banquet oficial, recompten les peces de la coberteria reial. Vull creure, però, que tot això són falòrnies de l’Operació Catalunya.