Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Opinion EL VORAVIU

Del ginjoler a la servera de l’hort d’un amic

No m’havia fixat mai en les serveres, un arbre tan desconegut com els seus fruits, les serves

Josep Ramon Correal

Whatsapp
La servera de l'hort del doctor Pla puja més contenta que un gínjol. JR

La servera de l'hort del doctor Pla puja més contenta que un gínjol. JR

Vull agrair els lectors que em fan arribar la seva versió sobre l’origen de la dita ‘estar més content que un gínjol’. Tot va començar quan vam trobar a la vora d’un camí de Montferri un ginjoler carregat de gínjols. No havia reparat mai en aquest peculiar fruit protagonista d’un refrany tan estès com enigmàtic. L’altre dia, a l’hort del doctor Pla, entre la Secuita i els Garidells, vaig descobrir una servera. Tampoc m’havia fixat mai en les serveres, un arbre tan desconegut com els seus fruits, les serves. A Catalunya creix en zones frescals entre el nivell del mar i mil metres d’altitud. No busqueu serveres a l’Estany Gento. El seu fruit, les serves, tenen forma de pera petita i un color rogenc. Es cullen a finals d’estiu i s’han de deixar madurar esteses a terra. Avui en dia pràcticament no es comercialitzen. En canvi, els romans fermentaven les serves i feien una beguda alcohòlica anomenada cerevisa d’on deriva la paraula cervesa. D’això, ens n’haurà de parlar un dia el professor Joaquín Ruiz de Arbulo, màxim especialista de Tarragona en el món romà. Les serveres poden arribar a fer fins a vint metres d’alçada. La del doctor Pla deu fer un parell de metres, però puja molt decidida. Fa goig. Quan algú està alegre podríem dir que «està més content que una servera», sobretot si després es pot beure una bona gerra de cerevisa.

Temas

Comentarios

Lea También