Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Delhi s’asfixia si no actuem, la infància d’avui en patirà les conseqüències

Un problema global. La revista mèdica ‘The Lancet’ alerta en el seu informe anual sobre salut i canvi climàtic que la contaminació i 
l’escalfament global afectaran tota una generació de per vida.

JUDIT ALGUERÓ

Whatsapp
JUDIT ALGUERÓ

JUDIT ALGUERÓ

Si la humanitat no fa res per mitigar la crisi climàtica, els impactes tindrien un efecte crònic sobre la salut de tota una generació d’infants. Així ho ha vaticinat l’informe anual de la revista mèdica The Lancet sobre salut i canvi climàtic, en el que han participat experts pertanyents a 35 institucions de tot el món, com ara l’Organització Mundial de la Salut (OMS) o el Banc Mundial. És un mal moment per portar una criatura al món.

Els experts apunten que la crisi climàtica ja està afectant la salut de les persones, a causa de l’increment de fenòmens meteorològics extrems i a l’agreujant contaminació atmosfèrica. De fet, cada any moren set milions de persones a causa de la pol·lució.

Aquest diumenge, coincidint amb les eleccions, vaig tornar a Tarragona temporalment fugint de l’asfixiant aire de Nova Delhi, actualment la ciutat més contaminada del món. A principis de la setmana passada, la icònica porta de l’Índia, amagada entre el boirum, encapçalava titulars a escala global. S’havia declarat a la capital l’emergència sanitària. L’índex de qualitat de l’aire arribava als seus límits en alguns punts de la ciutat, marcant 999 i excedint cinquanta vegades el llindar considerat com a segur per l’Organització Mundial de la Salut. Per posar-ho en perspectiva, mentre escrivia aquest article l’índex a Bonavista marcava 26. Estàvem respirant el que equivaldria a fumar cinquanta cigarrets al dia.

Diumenge la qualitat de l’aire a la capital de l’Índia va excedir 50 vegades el llindar considerat com a segur per l’OMS 

No és un fet aïllat. Cada any durant aquesta època, els més de 20 milions d’habitats de Nova Delhi ens exposem a nivells de contaminació classificats com a perillosos.

Sol començar amb el Divali, la festa hindú de la llum i dels obsequis, on és de recent tradició tirar petards. Després s’hi afegeixen els fums de la crema de rostolls procedents dels estats veïns d’Uttar Pradesh, Haryana i el Panjab. Durant els quatre mesos de l’hivern, el clima, la seua localització geogràfica, els mitjans de transport i la superpoblació fan de Delhi una cambra de gas.

«El meu fill no pot respirar», deia una pancarta en les protestes que es van organitzar al centre de la ciutat reclamant al govern de Delhi mesures urgents.

L’endemà van restringir la circulació de vehicles en dies alternatius segons si la matriculació acaba en nombre parell o imparell. El transport és el factor més contaminant. Les escoles van tancar durant uns dies i es va aturar la construcció. Es van repartir també cinc milions de mascaretes i aconsellar no fer exercici a l’exterior. En un consell completament banal i fora de lloc, una cosa no poc habitual dels membres del partit que governa, el Ministre de Salut i Benestar Familiar aconsellava menjar pastanagues per protegir-se de la ceguera i «altres malalties provocades per la contaminació».

En una decisió que només ens podem permetre alguns privilegiats, en lloc de menjar pastanagues m’he pagat un bitllet d’avió per tornar a casa. Em veia en la responsabilitat de vetllar pel meu embaràs. Però quantes persones tenen alternativa o es poden permetre adquirir mascaretes de qualitat o purificadors de l’aire? Fins quan existiran alternatives, fins i tot pels sectors més privilegiats de la societat? Som conscients que no tenim massa temps?

Hauríem de començar a valorar quines són les nostres prioritats, no com a societat, sinó com a humanitat

Si continuem amb les mateixes dinàmiques, l’estudi alerta que la infància serà més vulnerable a la malnutrició i la pujada del cost dels aliments. A més, climes i aigües més calents acceleraran la propagació de malalties infeccioses com el dengue o el còlera.

Amb els avenços de la medicina i la llarga esperança de vida, és difícil imaginar-se que les nostres criatures segurament viuran menys i amb menys benestar que nosaltres o que la generació dels nostres pares.

Potser per això preferim mirar cap a l’altra banda. Tenim poc temps i hauríem de començar a valorar quines són les nostres prioritats, no com a societat, sinó com a humanitat.

* Periodista. Viu a l’Índia, on treballa com a consultora de comunicació per a ONG i organitzacions internacionals. És de Móra d’Ebre i va estudiar Periodisme a la Universitat Rovira i Virgili.

Temas

Comentarios

Lea También