Más de Opinión

Dels equipaments

Proposo situar la Ciutat Judicial a la zona prevista al POUM coneguda com Horta Gran, just al final de la T-11 (autovia de Reus) al costat de ponent del riu Francolí. L’emplaçament gaudeix d’una accessibilitat territorial total
 

XAVIER CLIMENT

Whatsapp
Foto: Xavier Climent

Foto: Xavier Climent

Els equipaments constitueixen una de les peces clau en l’urbanisme de tots els temps. No tan sols s’han de distribuir de forma correcta i equilibrada per tota la ciutat, sinó que també han d’ajudar a propiciar nous creixements o consolidar els existents. La ubicació és absolutament fonamental en tots els casos.

Cal diferenciar entre equipaments de zona o barri i els d’abast general per al gaudi de tota la ciutadania. Avui dia el planejament preveu que en qualsevol nou sector a desenvolupar cal preveure la reserva d’espais determinats per a equipaments, convenientment connectats amb la xarxa viària dissenyada.

Les xarxes viàries i de transport públic han d’estar traçades al servei de la mobilitat general i de la mobilitat generada per aquests. Només cal que ens fixem en els petits col·lapses puntuals que es produeixen a les entrades i sortides de quasi totes les escoles del nostre entorn per adonar-nos de la importància que té preveure aquestes situacions. Mercats generals i temporals, centres comercials, centres administratius, centres culturals, escoles, universitat, incineradores, centres de culte, hospitals, centres d’assistència, Fòrum de la Justícia, cementiris, palaus d’esport i estadis, les platges (com a centres de lleure i generadores de mobilitat han de ser considerades al mateix paquet)... tot plegat constitueix el conjunt d’elements a considerar dins l’entramat urbà.

Els equipaments més potents generen un gran necessitat d’aparcament, i cal estudiar la possibilitat de reconvertir o compartir aquests espais amb altres activitats. Els estadis de futbol són un dels majors reptes de la coordinació d’usos. No és sostenible una edificació que tan sols s’utilitzi unes hores cada 15 dies. Hi ha ciutats en què els estadis són compartits per dos o més clubs. N’hi ha d’altres, amb una situació cèntrica, que han reconvertit els grans espais sota les graderies en tota mena d’usos quotidians: oficines, botigues, gimnasos, etc.

Recorden vostès com situaven els romans els seus equipaments? Començaven pel fòrum disposant-lo sobre els eixos cardus i decumanus, després els temples, els mercats, la basílica, l’amfiteatre, el circ... i també les termes, els banys, les natatio, els nimfeus, les fonts... Avui, el 2021, a Tarragona, el centre geomètric del conjunt de la població des de la Vall de l’Arrabassada fins a Bonavista estaria situat aproximadament sobre el riu Francolí.

Aquests dies es torna a parlar a Tarragona de la necessitat d’ubicar definitivament la Ciutat de la Justícia. És una oportunitat única de situar de forma intel·ligent un gran equipament com és aquest. No tan sols ha de ser útil en si mateix, d’això ja se n’ocuparan els arquitectes que l’hagin de dissenyar, sinó que pot ajudar, i molt, a definir i potenciar intencionalitats polítiques i socials orientades a millorar les relacions de la ciutat i els seus barris.

Voldria recuperar una antiga proposta que encara és vigent. No dic que sigui la millor, però sí que m’agradaria que, almenys, fos considerada.

Els proposo situar la Ciutat Judicial a la zona prevista al POUM coneguda com Horta Gran, just al final de la T-11 (autovia de Reus) al costat de ponent del riu Francolí. L’emplaçament gaudeix d’una accessibilitat territorial total. Recordem que es tractaria de l’equipament de l’àmbit de tot el partit judicial, per a uns 40-50 jutjats i unes 2.500 persones entre funcionaris i usuaris.

A partir d’una macrorotonda que resoldria totes les circulacions possibles, al seu interior es podria disposar el tan desitjat Fòrum de la Justícia. Compartiria espai amb la futura estació de ferrocarril que podria connectar directament amb el Corredor del Mediterrani, i que disposaria al seu entorn d’una nova i definitiva central d’autobusos i taxis. Per completar la proposta i evitar la desertització als vespres que provoquen els centres administratius, es proposava activar unes promocions destinades bàsicament a habitatges per a estudiants complementats amb locals comercials, aprofitant la nova connectivitat de l’entorn.

Ja existeixen uns quants jutjats als baixos de les Torres Roma, només caldria travessar el riu. Seria la superació de la barrera psicològica en els dos sentits. El riu ha de convertir-se en un espai d’unió i no de separació.

Per cert, l’element més dissonant d’aquesta proposta resultaria el manteniment de les actuals instal·lacions de CLH, l’antiga Campsa. A causa del seu recurs contra el POUM de 2013 i a una resposta de la Justícia molt poc equitativa som, de moment, sense planejament. Mai uns interessos puntuals, ni que siguin de l’Administració, poden perjudicar tota la ciutadania, anul·lant un POUM completament. Ja és hora que exigim el trasllat de les instal·lacions per la seva obsolescència i perillositat. Som davant d’un risc permanent i totalment anacrònic. És hora que marxin. I curiosament l’urbanisme pot ajudar. Tan sols cal propiciar una reconversió de l’espai que resulti econòmicament viable.

També existeixen eines urbanístiques, especialment en casos d’equipaments col·lectius com seria la ciutat judicial, que poden escurçar enormement els terminis per tal de començar immediatament les tasques de construcció.

Confiem en l’urbanisme, sempre que sigui plantejat amb coneixement, seny i valentia. Tenim una oportunitat.

Xavier Climent és arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Especialitzat en rehabilitació, ha estat membre de la Junta del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, de l’Institut d’Estudis Tarraconenses i de la Comissió Territorial de Patrimoni. També ha escrit diverses novel·les històriques sobre la ciutat de Tarragona.

Temas

Comentarios

Lea También