Derogar o reformar. Cal repensar la legislació laboral

Les administracions i les empreses públiques en general tenen un problema greu amb la borsa d’interinatge. Un problema que requereix una solució global , justa i bastant urgent.  

No hi ha cap administració ni cap empresa pública d’aquest país que es lliuri de la situació. La borsa d’interinatge és greu a l’administració de l’Estat, a la de la Generalitat i també a les empreses públiques. 

Les dues crisi que arrosseguem, la del Lehman Brothers, que va durar molts anys, i la mes recent de la pandèmia del coronavirus, encara no tancada, no justifiquen del tot que les administracions públiques hagin fet el ronso i s’hagin estalviat quantitat de places de treball públic especialment en àrees que la covid s’ha encarregat de demostrar que eren molt necessàries.  Espanya en general està a la banda baixa de l’oferta de llocs de treball públic. Per no parlar que som els campions de la desocupació i de la feina mal pagada i que on la situació es posa ja en nivells tràgics és quan parlem de llocs de treball pels joves. No és dificil concloure que tot plegat va lligat.

La crisi econòmica de Lehman Brothers va precaritzar fins a límits gairebé extraeuropeus l’oferta de llocs de treball que va aguditzar encara més la reforma laboral impulsada pel govern del PP l’any 2012. Això va provocar també una reducció molt perjudicial del nivell mig dels salaris, que ja no eren per tirar coets. Llavors ens escandalitzaven els mileuristes, ara fins i tot els considerem ben pagats en algun sector!.  Són perjudicials no només per les persones que reben aquets sous baixos sinó també pels ingressos públics i per les futures pensions tant dels que ara cobren tan poc com de la societat en general d’aquí a poc temps. Pocs ingressos, pocs impostos amb l’agreujant que la Sanitat pública costa el mateix si cotitzes poc que si cotitzes molt, el mateix que l’educació. Un desastre tot plegat i un futur força negre.

Amb aquest panorama gens engrescador que hi poden fer els governs?. Probablement podrien tirar d’una ocupació pública necessària perquè tothom sap que falta gent a l’atenció primària, a l’ educació i a molts serveis públics infradotats de personal,  i  sobretot solucionar el problema dels interins.  Després hi ha molta més feina a fer:  adequar la legislació laboral per evitar excessos en els interinatge, els abusos salarials i d’altre mena. Reformar la legislació laboral per reduir la precarietat i permetre uns salaris mes dignes.  Es digui derogar la reforma laboral anterior o com es digui.

Un altres aspecte molt Important és reformar la funció pública. Necessitem una funció pública que funcioni, valgui la redundància, i això requereix una reforma en profunditat.  Probablement en unes administracions més que en d’atres.
L’esclat de la pandèmia i el consegüent confinament va posar de relleu que l’administració pública, especialment la de l’estat, no podia respondre a l’allau de demandes que els ciutadans havien de fer forçosament  online.  És històric el desastre en el cobrament dels ERTE per manca de tramitació per part del SEPE.  Això va passar perquè Espanya té un dels nivells d’edat del seu funcionariat més elevat d’Europa, i també per manca de formació continua.  

Tenir un funcionariat envellit demostra que no s’han convocat places en molt de temps i que només s’han anat tapant forats amb interins i això que som els campions de la desocupació ! i molt més encara de la desocupació juvenil. 
Trobo a faltar una anàlisi de perquè Espanya té uns nivells de desocupació tan elevats, un dels més alts de la UE. No hi ha tanta diferència si comparem els preus (o els beneficis de les empreses) dels productes de primera necessitat o dels preus de l’habitatge. Al contrari en països amb rendes més altes l’habitatge és més assequible que aquí. Per exemple a Brussel·les. Clar que això passa si ho comparem amb zones que ara en diuen «tensionades» com Barcelona o Madrid.  Llavors perquè no proposem que els salaris siguin diferents a Barcelona o Madrid del que reben en altres zones de Catalunya o d’Espanya on l’habitatge i els preus en general són sensiblement més baixos?. Això passa al Regne Unit. Els sous a Londres tenen un complement perquè a Londres tot és més car que a la resta del país.

Periodista
Periodista tarragonina que ha exercit la major part
de la seva activitat professional a RTVE. Com a
redactora, directora de RNE a Catalunya i
corresponsal parlamentaria al Congrés i al
Parlament.