Desconnexió reial

Una pífia com una casa la del rei Felip en no voler rebre la presidenta del Parlament perquè li comuniqués en persona el canvi de president. La petició a Carme Forcadell que se l’informés per escrit és una errada des del punt de vista de les relacions institucionals que només es pot entendre pel desig del monarca d’evitar que avui els diaris contraposéssim dues fotografies a portada: la d’ell amb la segona autoritat de Catalunya –que va cridar ‘Visca la República Catalana!’ en prendre possessió–, i la de la seva germana al banc dels acusats a Palma. Però els fets canten, i el que demostra el rei en el fons és incapacitat per gestionar els esdeveniments: s’amaga. No és només que ignori aquella màxima de tenir els amics a prop i els enemics més a prop encara –o aquell proverbi lul·lià: ‘Assaja de ton enemich si poras fer amich’–, sinó que regala a l’independentisme ara en estat de gràcia un relat d’allò més llépol: el rei mateix és qui ja ha desconnectat de Catalunya. Ho va dir Jordi Sànchez: «El proper català que rebrà Felip VI serà l’ambaixador català a Espanya quan li presenti les credencials». Pot ser, doncs, que aquell que deien que estava tan preparat, no ho estigui tant.