Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Desequilibris al medi natural

Un dels principals causants dels perjudicis que pateixen les abelles és la proliferació d'insecticides
Whatsapp

Llegeixo al Diari del dia 3 de febrer una notícia signada pel periodista Andreu Caralt, que informa del descens del nombre d’aus que hivernen al delta de l’Ebre.

Sense caure en cap mena d’alarmisme, explica que la població d’aus estacionals que passen l’hivern al Delta pot variar per factors ambientals i climàtics, alhora que apunta la possibilitat que els plaguicides hi tinguin alguna cosa a veure. Caldrà estar atents als nous censos, per tal de constatar si el cas d’enguany és excepcional o marca una nova tendència a la baixa.

Ja se sap que la presència d’animals pels camps és un bon indicador de la salut mediambiental de les nostres terres, un fet que es pot constatar per poc que estiguem pendents d’aquesta interessant qüestió.

Per a algunes persones, una bona distracció consisteix a passejar pel camp, per camins, senders i viaranys que tot sovint fan cap a paratges naturals preciosos o a espais on la mà de les persones hi ha deixat el seu rastre en forma de construccions rurals.

A més, si pel camí es pot escoltar un silenci que només trenquen el cant de les perdius, els refilets dels ocells o els brunzits de les abelles, l’experiència ja pot ser de sensació.

Tanmateix, a mesura que passen els anys es pot constatar que s’ha produït una gran disminució dels animals abans més comuns que habiten per les terres més altes properes al riu Ebre.

Les perdius, que abans es movien en vols ben nombrosos, estan gairebé desaparegudes de les comarques de l’Ebre. Els experts asseguren que la poca proliferació de sembrats de cereals i l’excés de caçadors en són la primera causa, per bé que també hi incideixen els animals depredadors, com les guineus i les aus rapinyaires, o els canvis de sistema de producció dels conreus agraris.

A banda de les perdius, entre els ocells més populars es troben a faltar els pardals roquers, uns animalets de ploma d’un pam d’envergadura, de color bru, que abans es veien arreu, al camp i als pobles.

Pel que sembla, al pardal roquer li van portar un depredador de fora, per tal de controlar-ne l’expansió que molestava algunes instal·lacions elèctriques.

Amb tot, també s’ha vist privat dels forats que abans els paletes dels pobles deixaven expressament a les façanes de les cases, on podien niuar. A més, tenen els coloms com a seriosos competidors al moment de cercar aliment, fets que posen en perill la seva supervivència a mitjà termini.

També les orenetes, les merles, els verderols, les pastorelles i altres aus conegudes han vist minvada la seva població, però és en el moment que s’ha constatat que les abelles van en regressió quan s’han encès algunes alarmes. Efectivament, la població abellera va a la baixa, en copsar aquest fet, el Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides reconeix que es tracta d’un problema que en els darrers cinquanta anys s’ha accentuat.

Què passa amb les abelles? Els científics afirmen que la regressió de les abelles obeeix a diverses causes: el canvi climàtic, els camps magnètics generats per diverses instal·lacions, el canvi de tècniques de conreu...

Amb tot, un dels principals causants dels perjudicis que pateix la colònia abellera és la proliferació d’insecticides i pesticides que s’utilitzen actualment, uns productes químics que tenen per finalitat eliminar diverses plagues, però que al final acaben per formar part de la cadena tròfica de molts insectes, també de les abelles. Aquest progressiu enverinament a petites dosis es nota en la població abellera, en la majoria d’insectes i en algunes aus, que minvem en nombre a mesura que passa el temps.

A mitjà termini la pèrdua dels grans eixams d’abelles serà perjudicial per a la producció de mel, malgrat que la importació d’aquest producte procedent d’altres contrades sembli que pugui apaivagar la carència de mel de la bona.

Quan es diu mel de la bona és per diferenciar-la de productes d’aspectes semblants a la mel, però que són el fruit de diverses barreges que es concreten en un producte que ni de bon tros té les propietats de la mel autèntica.

A banda d’una menor producció de mel, la falta d’abelles es notarà de valent a l’agricultura, ja que la falta de pol·linització repercutirà en la producció d’aliments i, de retruc en l’economia.

El problema que pateixen els insectes i les aus ens hauria de posar en guàrdia, per bé que no és menor al que han de suportar els teixons, els conills, els esquirols, els llangardaixos i altres animals terrestres que tenim com a ben familiars.

La cosa no canvia entre la fauna fluvial i marítima, tot sovint exposada a diversos metalls pesants, els quals entren al seu organisme i en el dels seus predadors per fer cap finalment al nostre plat i al nostre cos.

Tot plegat ens hauria de fer veure que ens trobem en un punt d’alarma, i que haurem de prendre mesures urgents per evitar que tot el sistema productiu i alimentari se’n vagi en orris, i amb ell tots nosaltres.

Temas

  • TRIBUNA

Comentarios

Lea También