Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Desobeir per viure

La desobediència, l’essència del ciutadà. Howard Zinn deia que «el problema és l’obediència de la gent quan la pobresa, la fam, l’estultícia, la guerra i la crueltat devasten el món»

Xavier Graset

Whatsapp
Xavier Graset dirigeix i presenta ‘Més24’ (TV3).

Xavier Graset dirigeix i presenta ‘Més24’ (TV3).

«El problema no és pas la desobediència, el problema és l’obediència», ho deia Howard Zinn, historiador social i referent antibèl·lic als EUA des dels anys 60, i ja mort, i ho fa servir el filòsof francès Frédéric Gros per arrencar el seu llibre Desobeir, on també explica que el psicoanalista austríac, deixeble de Freud, Wilhelm Reich se’n fa ressò quan diu «L’autèntica qüestió no és pas saber per què la gent es revolta, sinó per què no es revolta».

L’any 1970 Zinn en un discurs a Baltimore, deia que «el problema és la gent que obeeix els dictats imposats pels dirigents dels seus governs i que, per tant, han sostingut guerres..., el problema és l’obediència de la gent quan la pobresa, la fam, l’estultícia, la guerra i la crueltat devasten el món». Jordi Cuixart en l’ús de la seva última paraula en el judici del procés, vist per a sentència aquest dimecres, va fer seves totes aquestes altres paraules i línia de pensament.

La sentència marca el futur de l’esfera política, on els processats demanaven que torni el conflicte

Al matí l’advocat de Joaquim Forn, deia, fent servir també una certa dosi d’ironia, que abandonava la trinxera de la desobediència, i acceptava que allò el Govern català no va seguir el que li ordenava el Tribunal Constitucional (per bé que el TC no és un òrgan judicial, i el debat sobre si no complir els seus dictats ha de comportar penes també és obert per alguns, atès que no és delicte desobeir a qui no ha de manar).

Melero està disposat a acceptar que potser hi va haver desobediència per descartar de manera rotunda i ferma que no hi ha per enlloc ni el delicte de rebel·lió, ni sedició, ni el de la conxorxa per la rebel·lió, ni malversació, ni cap altre dels tipus penals que es demanen per l’anterior Govern català, dispers entre presons i exili.

Jordi Cuixart, afermat com tota la resta en les seves conviccions democràtiques, i convençut que no és cap delicte expressar la dissidència política, i protestar i expressar-se lliurement, va dir que ho tornaria a fer.

Melero està disposat a acceptar que potser hi va haver desobediència per descartar el delicte de rebel·lió

I de ben segur que els membres del tribunal, però sobretot les acusacions no devien entendre res. Els fiscals que en quatre mesos, l’únic que han variat, és la duresa de les seves peticions, apuntant que el 3r grau no se’ls atorgui fins que no hagin complert la meitat de les penes que els caiguin, i han recaragolat més encara el Codi penal amb les fórmules creatives de la rebel·lió postmoderna, la de la violència normativa, i de l’aixecament que no necessita ni d’armes, ni de trets, ni de tancs, que ja fa amb «aquelles cares d’odi mai vistes, ni al País Basc de l’època més cruenta del terror d’ETA».

No se’ls podrà fer el retret que no innovin! La sentència marca el futur de l’esfera política, on els processats demanaven que torni el conflicte, que reclamaven diàleg i afermaven el seu pacifisme.

No sabem com serà la sentència. Anem veient com actua el Suprem amb els processats que s’han presentat a les eleccions. Els van fer suspendre al Congrés, fent-li fer a la Mesa, saltant-se el suplicatori que pertoca a un electe, i ara se salten la sacrosanta Constitució denegant el permís a Oriol Junqueras perquè pugui ser eurodiputat.

El mateix passa amb les exigències a Carles Puigdemont i Toni Comín perquè acatin a Madrid i de manera presencial la Cosntitució, en el que també és una exigència creativa per poder anar al Parlament europeu.

Tots tres són eurodiputats des que són electes, bona prova és la publicació al BOE, que és l’únic que es creu Soraya Sàenz de Santamaria (segons que va dir al judici).

I Joaquim Forn haurà tingut la il·lusió de ser regidor per un dia. Voleu dir que el fan tornar a Soto del Real per posar-los a tots en llibertat mentre redacten la sentència?

La desobediència que comentàvem, qui sí que ha mirat de reclamar-la és el col·lectiu «Silenci, rebel·leu-vos contra la injustícia» que encapçala Lluís Pastrana, que cada dia protesten davant del Palau de Justícia de Tarragona, ja fa més d’un any, i també durat el judici a les portes del Suprem. La desobediència, l’essència del ciutadà.

Xavier Graset dirigeix i presenta ‘Més24’ (TV3) i col·labora a Catalunya Ràdio, on fa el programa ‘Líquids’ i n’havia fet d’altres com ‘L’oracle’. Va començar a Ràdio Salou i va ser promotor de Canal Reus TV. 

Temas

Comentarios

Lea También