Despropòsits pandèmics. Centres d'estètica amb mascareta

Espiral d’incoherències constants. M’encurioseix saber quin és 
el criteri per obrir o tancar negocis. La cultura, l’entreteniment, el gaudi i l’esport surten malparats, molt malparats gratuïtamentLa mirada

15 noviembre 2020 18:00 | Actualizado a 16 noviembre 2020 10:05
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

La vida. L’entorn. Els canvis i les restriccions. Les enyorances del que anomenen «la vida d’abans» i la resignació de «la nova normalitat». Com se’ns humitegen els ulls quan ens mirem fotografies de dinars i festes amb amics i què lluny que ens sembla tot. De vegades em sento com Jim Carrey a El show de Truman, com si tothom fos figurant d’una farsa orquestrada per uns sapastres que no saben com continuar el guió inicial. Em sorprèn l’angoixa que fa mesos que mostra gran part de la població al voltant del dinar de Nadal, que si no el podrem fer, que si només podem ser sis, que seria molt gros no poder-lo celebrar... Em pregunto si són els mateixos que es passen la resta d’any renegant dels dinars familiars insuportables i que resen perquè s’acabin les festes al més aviat possible. És ben bé que vivim en una espiral de despropòsits i incoherències constants.

Les notícies parlen de poques coses més que del coronavirus i del número d’infectats diari des de fa mesos, gairebé igual que el despertador de Bill Murray a Atrapado en el tiempo. Parlant de maneres d’evitar el contagi del virus fa uns dies em vaig trobar una senyora al supermercat que em va comentar que el seu fill, la seva jove i els seus néts tenien el coronavirus, i ella no. Aleshores em va descobrir el seu secret. Cada dia es pren una pastilla de paracetamol al matí i una a la tarda. Ha creat la seva pròpia barrera antivirus i de moment a ella li va bé.

Els despropòsits per part del govern al voltant del teletreball i la manera com s’han d’administrar els testos PCR als estudiants és digna dels germans Marx a Sopa de ganso i el seu embolic amb les parts contractants.

S’allarga el toc de queda, o cobrefoc com ens suggereixen els més puristes, i també es prorroga el tancament de restaurants, gimnasos, teatres i cinemes. En canvi permeten l’obertura dels centres d’estètica. M’encurioseix saber quin és el criteri per obrir o tancar negocis.

La cultura, l’entreteniment, el gaudi i l’esport surten malparats, molt malparats gratuïtament. El cap de setmana passat vam anar a una activitat que de moment sobreviu a les restriccions, l’exposició Feminista havies de ser al Palau Robert de Barcelona comissariada per Natza Farré. Malgrat haver fet reserva reserva la cua era llarga, i és que la mostra s’ho mereix.

Si voleu mirar cara a cara les desigualtats entre els homes i les dones a nivell social, laboral i íntim i conèixer la realitat sense embuts aneu-hi i feu córrer la veu.

En sortir vam recórrer la cua al revés i em va cridar l’atenció un treballador del recinte que anava preguntant en veu alta: «feminisme o feixisme»? Vaig continuar el camí amb algunes mirades i somriures còmplices. Quant d’antagonisme en tan poques paraules!

Comunicadora. Montse Llussà va néixer a Reus, on va començar la seva trajectòria radiofònica. Treballa al ‘Versió RAC1’. Veu d’espots i programes a Canal Reus, TV3 i TVE. Graduada en logopèdia, és professora de veu a Blanquerna.

Comentarios
Multimedia Diari