Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Deures escolars, la responsabilitat no és de l´eina

Whatsapp

Un martell no és el responsable de que es trenquin els vidres d’un aparador, ni un ganivet ho és d’una agressió, ni tampoc el pinzell i la pintura ho són de La Gioconda o el Guernica. Les eines possibiliten o faciliten la realització d’unes tasques, però mal utilitzades deixen de ser útils i, fins i tot, poden convertir-se en contraproduents. El mateix passa amb els deures escolars. Per a Mario Gutiérrez, responsable d’educació del CSIF, són «necessaris perquè el nen desenvolupi la seva autonomia personal». Albert Sangrà, professor de Psicologia i Ciències de l’Educació, posa alguns exemples de la seva utilitat: «reforçar i recordar allò que s’ha après, que els pares vegin en què treballen els seus fills a l’escola o per generar un espai de diàleg a partir dels dubtes que els nens puguin tenir». Tot i així, la Ceapa s’ha proposat com objectiu que desapareguin, segons José Luis Pazos, el seu president. Malgrat el que suggereixen l’OCDE i l’OMS els deures escolars no són responsables directes de fomentar desigualtat entre pobres i rics, ni de provocar riscos a la salut dels estudiants. Serà l’ús que es faci d’ells com a eina educativa dels docents i dels controls a què se sotmetin pels diferents responsables dels centres (direcció, consell escolar, AMPA...). El debat sobre la seva conveniència serà profitós si s’obvien arguments fal·laços com el de Pazos: «tractem de recuperar el temps lliure dels nostres fills, que ja tenen jornades de 65 hores setmanals amb els deures».

Joaquim Montoliu Martínez (Sabadell)

Temas

  • CARTAS AL DIRECTOR

Lea También