Más de Opinion

Deures escolars, la responsabilitat no és de l´eina

Whatsapp

Un martell no és el responsable de que es trenquin els vidres d’un aparador, ni un ganivet ho és d’una agressió, ni tampoc el pinzell i la pintura ho són de La Gioconda o el Guernica. Les eines possibiliten o faciliten la realització d’unes tasques, però mal utilitzades deixen de ser útils i, fins i tot, poden convertir-se en contraproduents. El mateix passa amb els deures escolars. Per a Mario Gutiérrez, responsable d’educació del CSIF, són «necessaris perquè el nen desenvolupi la seva autonomia personal». Albert Sangrà, professor de Psicologia i Ciències de l’Educació, posa alguns exemples de la seva utilitat: «reforçar i recordar allò que s’ha après, que els pares vegin en què treballen els seus fills a l’escola o per generar un espai de diàleg a partir dels dubtes que els nens puguin tenir». Tot i així, la Ceapa s’ha proposat com objectiu que desapareguin, segons José Luis Pazos, el seu president. Malgrat el que suggereixen l’OCDE i l’OMS els deures escolars no són responsables directes de fomentar desigualtat entre pobres i rics, ni de provocar riscos a la salut dels estudiants. Serà l’ús que es faci d’ells com a eina educativa dels docents i dels controls a què se sotmetin pels diferents responsables dels centres (direcció, consell escolar, AMPA...). El debat sobre la seva conveniència serà profitós si s’obvien arguments fal·laços com el de Pazos: «tractem de recuperar el temps lliure dels nostres fills, que ja tenen jornades de 65 hores setmanals amb els deures».

Joaquim Montoliu Martínez (Sabadell)

Temas

  • CARTAS AL DIRECTOR

Lea También