Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Dia de la dona, guanyem en igualtat

La majoria de les persones que pateixen pobresa són dones i nenes, i en especial dones grans

Conxa Manrique

Whatsapp

Avui, dia 8 de març, està reconegut per l’Organització de les Nacions Unides com el dia de la dona treballadora. Aquest dia commemora la lluita de la dona per la seva participació, juntament amb l’home, al camp del treball i a la societat en general.

Cal saber el següent sobre les dones: constituïm la meitat de la població mundial; realitzem les dues terceres parts del treball que es fa al món; guanyem el 10 per cent dels salaris totals; només disposem d’un 1 per cent de la propietat mundial; i el nostre salari és ostensiblement inferior al dels homes (guanyem de mitjana un 22,55 per cent menys que ells). Tot i alguns avenços socials dels últims anys, persisteixen obstacles per a una inserció al mercat de treball en condicions d’igualtat d’oportunitats.

Que hi hagi un increment de dones en el mercat laboral no vol dir que ens incorporem d’una manera igual a tots els llocs de treball. La major part d’aquests llocs segueixen concentrats en alguns sectors d’activitat i agrupats en una petita quantitat de professions molt feminitzades. La desigual participació de les dones segons els sectors productius es presenta a la pràctica com una clara segregació sexual. Les dones són majoria, però en canvi, només són un 14 per cent de les acadèmiques, només són un 14 per cent de les alcaldesses. Per tant, els llocs de decisió, allà on realment s’està exercint el poder, continua sent aclaparadorament masculina. Les dones tampoc no són visibles com els homes. On són les dones a les tertúlies de les ràdios i televisions públiques? On són les dones als articles d’opinió o a la direcció dels diaris? On són les dones al Mobile World Congress? Aquest any ja ho hem vist, un 9 per cent dels conferenciants eren dones; en canvi un 90 per cent de l’atenció dels estands i les hostesses eren dones. Hi són les dones, però on són les dones?...

Hem de tenir cura de la infància, dir a les nenes que són capaces, que poden estudiar el que vulguin i cal aconseguir que els nens les tractin com a iguals. L’empoderament per a totes i en tots els col·lectius, també per a les més vulnerables, per accedir als llocs on es prenen les decisions col·lectives.

I començar amb el canvi del llenguatge de gènere que reflecteix patrons mentals i culturals; si diem «vaig al metge», per què tothom pensa en un home?

Les dones estan patint pobresa. La pobresa té rostre de dona a Catalunya, a Espanya i a tot el món. La majoria de les persones que pateixen pobresa són dones i nenes, i especialment dones grans que tenen pensions minses i famílies monoparentals, que el 90 per cent són monomarentals. I si parlem de les persones migrades, joves, discapacitades, etc., encara és molt pitjor. La desigualtat ens afecta en totes les esferes, també en la desigualtat econòmica, la dependència econòmica d’altri, està fent que les condicions per denunciar les violències sigui cada vegada més difícil. La més brutal de les violències és la física o la sexual. Des del començament d’aquest any ja compta amb 16 víctimes assassinades a mans de les seves parelles.

La igualtat efectiva va avançant, però massa lentament. Després de 10 anys de l’anomenada llei d’igualtat, que obliga les empreses a introduir mesures d’igualtat per eliminar desigualtats i discriminacions de les dones en l’ocupació, la seva aplicació ha estat minsa. La crisi ha fet créixer les desigualtats, però també per unes polítiques públiques determinades que ens han empitjorat les condicions d’igualtat a la nostra societat. Polítiques socials amb retallades, increment de costos de la vida, aprimament dels serveis públics, etc., tot això repercuteix directament a les condicions de vida, especialment, de les dones. Les esquenes de les dones són les que segueixen carregant tot allò que l’Estat no fa.

Ens calen lleis i ens calen pressupostos i també ideologies amb perspectiva de gènere. I també, ens calen quotes. Perquè només posar una dona al capdavant d’un partit no és suficient, sinó impregnant de feminisme tota l’organització i la ideologia.

Per un altre costat, el treball domèstic i reproductiu tradicionalment ha anat quedant en mans de les dones, tinguessin o no una feina assalariada, amb la qual cosa moltes han hagut de treballar el doble; aquesta pràctica ha arribat fins als nostres dies, i ens ha de fer pensar en un debat sobre el repartiment del treball.

Un altre aspecte de la discriminació de les dones és l’assetjament sexual en el món laboral. Aquestes situacions no només tenen efectes negatius per al manteniment del lloc de treball, sinó que afecten greument l’autoestima de la dona i provoquen alteracions en la salut. L’assetjament sexual és una forma específica d’agressió dins l’entorn laboral. Generalment, l’actitud de les dones davant aquest fet es caracteritza per la por, el sentiment de culpabilitat, el desconeixement i la manca de solidaritat respecte a altres dones afectades.

Cal un canvi social que afecti l’organització del treball assalariat i domèstic, una assumpció equilibrada entre homes i dones dels dos treballs i la creació d’infraestructures públiques. Cal que les dones ens alliberem de la part de treball reproductiu que correspon a les nostres parelles, que el repartiment sigui assumit conscientment pels homes i que el mercat permeti aquest repartiment entre els dos sexes. Cal un canvi de l’actual concepte de treball quan únicament vol justificar la feina feta a l’empresa, sense comptar la feina feta a casa. Cal que l’Estat destini recursos a l’atenció a la infància, a la gent gran o als malalts discapacitats, la cura avui en dia la fem les dones.

Així doncs, cal lluitar per un augment considerable en l’ocupació de les dones amb una ocupació de qualitat i no basada en la temporalitat i el treball a temps parcial. Perquè la precarització en l’ocupació comporta la privació de drets prestacionals, com la jubilació, però també altres drets com la promoció professional i l’autoestima personal.

Les dones i molts homes fan cada dia tot el possible perquè es reverteixin aquestes coses. Perquè amb més igualtat, hi ha més justícia social, hi ha més democràcia.

Cal partir de la diversitat de les situacions d’homes i dones per pensar i construir una societat sense discriminacions per raó de gènere. Fa molts anys que anem lluitant, però la persistència és necessària.

Temas

  • TRIBUNA

Comentarios

Lea También