Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Opinion El Voraviu

«Dios, no me lo puedo creer»

Josep Ramon Correal

Whatsapp
«Dios, no me lo puedo creer»

«Dios, no me lo puedo creer»

El partit de Lliga d’ahir a la tarda entre Osasuna i el Barça va tenir molts fets insòlits. L’equip de Valverde va fer la pitjor primera part de la història i anava perdent per un gol a zero sense haver xutat ni una sola vegada a porteria. Per tal de resoldre el problema, l’entrenador fa sortir a la segona part Ansu Fati, un nen de setze anys que tot just havia debutat la jornada anterior en el partit a casa contra el Betis. El Barça, un equip farcit d’estrelles del futbol mundial, un conjunt que compta amb el millor jugador de la història i que està a punt d’incorporar un altre que també està al top ten de futbolistes internacionals, un Barça, en definitiva, que no sap el que té, diposita la responsabilitat de capgirar el partit en un nen de setze anys. El noiet, amb una sang freda increïble, al cap de cinc minuts d’estar al camp, marca un excel·lent gol amb el cap i empata el partit. Les càmeres de televisió enfoquen un primer pla d’Ansu Fati i se li poden llegir els llavis quan diu: «Dios, no me lo puedo creer». És el gol més jovenet marcat pel Barça. Insòlit. Però el partit també va tenir un altre fet inusual. A la primera part, Jordi Alba penetra a l’àrea contrària, li entra un defensa i el blaugrana cau. Sembla penal, però Jordi Alba és el primer a dir amb la mà que no és penal. L’àrbitre li dóna les gràcies amb el polze i no cal consultar el VAR. Una tarda plena de lliçons.

Temas

Comentarios

Lea También