Más de Opinión

Discriminar no pot ser gratis

En el context actual de crispació i radicalització, esdevé més necessari que mai dotar-nos d’eines jurídiques que garanteixin el dret a la diversitat

Sandra Guaita

Whatsapp
Discriminar no pot ser gratis

Discriminar no pot ser gratis

Que ningú es pugui sentir discriminat per raó de naixement, origen ètnic, religió, convicció, opinió, edat, discapacitat, orientació i identitat sexual o expressió de gènere, malaltia, situació socioeconòmica o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. Aquesta és la finalitat de la Llei d’Igualtat de Tracte i No Discriminació que el grup Parlamentari Socialista ha registrat al Congrés dels Diputats, per tal que l’Estat espanyol no sigui una excepció dins la Unió Europea sobre mesures d’igualtat de tracte, prevenció i lluita conta els discursos de l’odi.

Es tracta d’una llei de garanties que no pretén reconèixer nous drets, sinó protegir i garantir els que ja existeixen, els que ja tenim com a persones, perquè tots i totes, en algun moment de les nostres vides, estem exposats a patir algun tipus de discriminació.

Aquesta iniciativa ja havia estat presentada al Parlament en altres ocasions, sense que s’arribés a aprovar. La va impulsar el dirigent socialista Pedro Zerolo, basant-se en dos principis fonamentals, el dret al respecte a la dignitat de la persona i el dret a la igualtat de tracte, i convençut que la discriminació no pot sortir gratis. Per això, aborda la tutela i reparació mitjançant l’establiment de sancions administratives. I tot i que la principal vocació de la llei és de prevenció, s’aniran imposant sancions que aniran gradualment des d’infraccions lleus fins a molt greus. I preveu un agreujant de la sanció quan el fet discriminatori vingui d’un ‘servidor públic’ en l’exercici dels seus càrrecs o funcions.

En el context actual de crispació i radicalització, amb la presència de la ultradreta amb el suport de la dreta tradicional, esdevé més necessari que mai dotar-nos d’eines jurídiques que millorin la convivència i garanteixin el dret a la diversitat. Perquè sempre són els més vulnerables els qui més pateixen. 

Cada cop són més les persones discriminades i per tant, excloses i estigmatitzades, en l’àmbit laboral, educatiu, de deliberació pública, atenció social, accés a la justícia, xarxes socials, etc. 

Sovint podem llegir casos d’insults, agressions i discriminació als mitjans de comunicació. A casa nostra, una de les més recents ha estat el cas del jove de Prades amenaçat per transvestir-se per mitjà d’una carta anònima amenaçadora on alguns veïns i veïnes li demanaven que «deixés d’actuar com una aberració malaltissa» i que s’atingués a les conseqüències. Que estaven cansats de veure’l «fer el ridícul» i li exigien que marxés del poble fins que «no es tornés una persona normal». 

A l’Estat espanyol, en els darrers 5 anys s’han denunciat 40 casos de discriminació racista. Tres menors migrants d’11 i 12 anys a qui els van negar menjar en un restaurant de menjar ràpid; una família gitana a la qual van voler cobrar més en una piscina o una pallissa dels Mossos a un jove al crit de «negre de merda» són alguns dels casos més sonats.

No ens podem quedar de braços plegats davant d’aquestes atrocitats. Hem de donar respostes contundents i amb urgència a la ciutadania. El temps s’esgota. Ha arribat l’hora d’aprovar aquesta llei sense més dilacions. Milions de persones l’esperen.

Sandra Guaita: Diputada al Congrés i regidora del PSC a l'Ajuntament de Reus.

Temas

Comentarios

Lea También