Dones, joves i gent gran protagonistes de les properes cites electorals

Les dones han tornat a recordar fa només 48 hores que qualsevol solució per resoldre els problemes que ens preocupen com a societat necessitarà, indiscutiblement, del seu aval.

El vot femení mai s’ha decantat d’una manera decisiva ni a la dreta ni a l’esquerra del mapa polític sinó que ha dipositat els seus anhels a banda i banda de l’espectre ideològic de manera més o menys homogènia.

Malgrat l’existència diària de tics masclistes a la societat en què vivim i a l’evidència de què la discriminació per qüestió de gènere no és quelcom anecdòtic, aquestes circumstàncies mai han estat el suficientment fortes com per provocar una unitat d’acció del sufragi femení. Al menys fins avui.

Però des de la irrupció de Vox el discurs antifeminista no solament s’ha deixat sentir amb força sinó que moltes de les seves crides se les han fet seves la resta de partits de la dreta; sobretot el PP, per por a quedar massa tou davant la trencadissa de la fidelització del vot conservador que amenaça amb restar- li força.

Les paraules, extemporànies i casposes de Casado donant lliçons de moralitat a les dones embarassades no fan sinó confirmar la sensació de que el discurs de Vox marca l’agenda entre els seus competidors de la dreta. És en aquestes circumstàncies que surten a la llum les dades del darrer baròmetre del CIS en mig de crítiques de l’oposició pel canvi de criteri a l’hora de cuinar els resultats d’ençà que l’institut oficial d’estadística ha canviat el nom del munyidor oficial del PP pel seu homònim del PSOE. Res que no sabéssim.

Mai s’han d’extrapolar els resultats de les enquestes al terreny de la realitat si un no vol tenir sorpreses com les que es van emportar els socialistes a les darreres eleccions andaluses, però aquest tipus d’estudis el que sí marquen son determinades tendències.

I donen també pistes. La més important és la de que a dia d’avui una part gens desdenyable de l’electorat, que l’estudi xifra en un 30%, encara no té decidit el seu vot. I amb aquesta dada no és d’estranyar que entre els partits polítics hi hagi nerviosisme que els uns resolen seguint amb la constant amenaça cap a l’independentisme i els altres escenificant, in extremis, la seva agenda social amb l’ajuda dels decrets llei.

L’altre element a què apunta el CIS és que la part més mobilitzada de l’electorat és aquella que prové del temps de la transició i que ara ja suma més de 50 anys. No sabem en quina posició es mourà aquest vot però en la part alta d’aquesta franja hi ha un aspecte poc discutible i és que els més grans de 65 anys tenen decidit, majoritàriament, que votaran el partit que ocupa el govern, tal i com així ha estat d’ençà que Franco va entrar al Valle de los Caídos per no sortir-ne, de moment.

I finalment, respecte de l’últim cicle electoral (recordo que els comicis de l’any 2015 es van repetir un any després) emergeix una altre incertesa. A diferència d’aleshores en què els joves, preocupats per la manca de sortides professionals a causa de la crisi, van acudir de manera important a les urnes, ara, no semblen massa interessats a tornar-hi. Tampoc hi ajuda el poc exemple d’aquells que haurien de predicar amb el seu, encara que només fos per incentivar el vot.

A manca d’un parell de mesos per les eleccions generals aquesta podria ser la radiografia del moment. Ningú sap a qui poden beneficiar les variables que acabo d’enumerar però segur que als centres de decisió dels partits polítics tenen clar que en la necessària mobilització dels joves, la fidelització del vot de la gent gran i la capacitat per seduir el vot femení en un context de clar retrocés de drets socials s’hi pot trobar la clau que ajudi a obrir la porta de La Moncloa.

A les darreres setmanes hem assistit a més d’una sortida de cavalls encabritats i els propers dies veurem bastantes aturades de ruc. Perquè, per molt que els partits polítics critiquin els estudis demoscòpics, ells son els primers en observar- los de prop i actuar en conseqüència per més que s’omplin la boca recordant- nos que l’única enquesta vàlida és la del dia de les eleccions. 

Nascut a Alcover, Josep Maria Girona ha estat sempre vinculat a la SER on va dirigir Ràdio Reus, Ràdio Barcelona i, fins fa mig any, la SER a Catalunya. Abans havia estat director de Comunicació de Prisa Radio. També és un dels promotors de Canal Reus TV.