Dos anys de l’accident d’Iqoxe i ponent continua esperant solucions

Es va realitzar una comissió d’estudi al Parlament i un plenari monogràfic sobre la seguretat de la indústria química a l’Ajuntament. El resultat… la sensació que seguim igual, i qui si torna a passar una desgràcia similar, la resposta no seria millor

Sandra Ramos

Whatsapp
Sandra Ramos

Sandra Ramos

Avui fa dos anys que la nostra ciutat va patir un dels accidents petroquímics més greus de la seva història. Una tarda en què el caos i la confusió van impactar directament en els sentiments i en la seguretat de la població. Un dia en què es va trencar la confiança dels veïns i veïnes de ponent i en què la manca de coordinació de les administracions va posar de manifest un cop més la manca d’interès per part de la Generalitat cap al nostre territori.

L’accident d’Iqoxe va suposar un abans i un després; una fractura que tristament va acabar amb la vida de tres persones. Des d’aquestes línies envio un afectuós record per a ells i per a les seves famílies. No podem oblidar que aquella explosió ens va canviar la convivència amb la química a totes i tots.

Després de tants mesos, seguim pràcticament igual en moltes de les carències i dels dubtes que es van desencadenar aquella tarda. Es va realitzar una comissió d’estudi al Parlament i un plenari monogràfic sobre la seguretat de la indústria química a l’Ajuntament. El resultat… la sensació que seguim igual, i que si demà, malauradament, tornés a passar una desgràcia similar, la resposta no seria millor.

Quasi unànimement es va arribar a la conclusió que les sales de control haurien d’estar bunqueritzades, que hi hauria d’haver una major inspecció industrial i de Treball per part de la Generalitat, o que s’havia de regular el mesurament dels compostos que puguin tenir incidència en el medi ambient i en la salut de les persones.

Es va parlar del fet que les empreses del sector químic havien d’impulsar una revisió dels riscos i actualitzar els plans d’autoprotecció, així com millorar els protocols de comunicació en cas d’emergència.

Sí, es va parlar molt i es van dir moltes coses… però avui en dia, ni la Generalitat ni l’Ajuntament han fet els seus deures. Dos anys i seguim pràcticament igual. Els veïns i les veïnes, frustrats i angoixats. Una ciutat encara a l’espera de fets i no de paraules. Una situació inadmissible que requereix solucions immediates i no promeses incomplertes.

Sr. alcalde, si us plau, faci la seva feina i deixi de posar en evidència un cop més la seva manca de lideratge. Exigeixi d’una vegada als seus companys de partit a la Generalitat que incloguin la seguretat de Tarragona a la seva agenda. I no continuï actuant com els protagonistes de la tan comentada pel·lícula de Netflix, Don’t look up: somrient a càmera, deixant passar el temps i esperant que la indignació desaparegui per art de màgia. Sr. Ricomà, «miri a Ponent» i no persisteixi en aquest modus operandi de «no fer res».

Temas

  • L'article

Comentarios

Lea También