Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Draps bruts, consciències netes

"Barcelona, ciutat de pau, deia l’alcaldessa. Des de quan? O fins quan? Barcelona, de moment, ciutat de batalla. De batalla contra el feixisme i la xenofòbia"

Xavier de Gispert

Whatsapp
La comunitat musulmana ha estat especialment activa en la denúncia dels fets. Foto: EFE

La comunitat musulmana ha estat especialment activa en la denúncia dels fets. Foto: EFE

Tot comença dijous, però no a la tarda, sinó a primera hora. Ens llevem amb un xalet que ha saltat pels aires de matinada. Hi ha un mort, de nacionalitat francesa i d’origen magribí. L’estigma, l’estigma xenòfob, fa sospitar qualsevol, i més amb 20 bombones de butà entre les runes. Però els Mossos, que van perduts, o aparenten anar molt perduts, ho descarten per complet. Deu ser un assumpte de drogues, diuen. De moltes drogues, com per abastir a tot Europa. Tan inversemblant, que al migdia, els mateixos Mossos,  per incompetència o per prudència, hi posen imaginació i llancen una nova hipòtesi a l’aire. Més inversemblant encara, però tan original que ningú la posarà en dubte: es tracta d’un cas de tràfic de bombones de butà per a turistes francesos de càmping i rulot. Sense comentaris. A les xarxes tampoc, ningú s’imagina el que està per venir.

Passen les 5 de la tarda i el pànic s’instal·la al centre de Barcelona. No és per a menys, quan una colla de fanàtics, tots homes i ben arrelats al país, han donat el tret de sortida a l’acció terrorista més alarmant que hem viscut mai a casa nostra. Al carrer, com a les redaccions o com a qualsevol centre de treball, la preocupació és, principalment, una: les víctimes. Sobretot, les víctimes innocents. I, secundàriament, una altra: la xenofòbia i l’odi que tot plegat despertarà. Perquè tant l’origen com la religió que professen els botxins, ho sabem, no passaran desapercebuts. Barcelona és multicultural, i tant, però no tant. I, malgrat tot, poques hores després, llàgrimes d’emoció: manifestació feixista acorralada al centre de la ciutat comtal. Guanya la gent. 

Tornem a dijous (i a les portades de divendres): ens endinsem al vespre i les xarxes ja bullen. WhatsApp crema amb vídeos i imatges que molt pocs  mitjans han publicat. Dones i homes de totes les edats i condicions obren els arxius i els comparteixen. Homes i dones de totes les edats carreguen des de Twitter i Facebook contra els periodistes i mitjans que fan exactament el mateix. Encara que sigui pixelant o censurant els continguts més macabres. Una cosa és que ens suïcidem, ens masturbem o ens ensumem els excrements. L’altra, molt diferent, que ho expliquem públicament. I l’altra, encara més greu, que es publiqui al diari o a la televisió. Això és pornografia, per l’amor de Déu! Decòrum i decència, sempre al capdavant. Coherència portada a l’extrem. I debat obert igualment.

Arriba la nit i el terror s’instal·la a Cambrils. I el pànic, a tota la Costa Daurada. L’ambient ja és de guerra: unes hores més tard, quatre fanàtics són abatuts. Visca els Mossos. Tres dies després, el terrorista de les Rambles, també d’un tret, mor al mig d’unes vinyes, a Sant Sadurní. Visca els Mossos. Visca els Mossos. Visca els Mossos. Així des del dia dels atemptats. Els nostres soldats, els nostres protectors, els nostres armats contra l’enemic. Som un país de pau! Visca els Mossos! Rebutgem la violència! Visca els Mossos! Aniquilem aquests gihadistes! Visca els Mossos! 

"Que estrany, si semblaven bons nanos!". A ningú no li sona? Quan anirem a per les causes?

Les hores passen i l’instint fanàtic de revenja, el racisme latent en les societats occidentals, l’odi al diferent, copen la major part de comentaris a les xarxes. Sortiu del vostre espai follower i repugneu-vos. O ni això, perquè tant se val. Perquè ningú, ni els que hi posen més seny, no s’expliquen que uns joves que parlaven català (?), i que estaven plenament integrats en espais esportius i culturals tan nostrats (?), s’hagin ‘radicalitzat’ d’aquesta forma. «Que estrany, si semblaven bons nanos!». A ningú no li sona? Les causes, les causes... Quan anirem a per les causes?

Passen els dies i tothom al seu lloc. Amb les (no) víctimes de rerefons, aquí, no són pocs els qui ja veuen una policia per al nou Estat. I un nou líder contra Madrid. Allà, en canvi, irritats, molt irritats, per l’arraconament de Benemèrita i nacionals. I com a prèvia de dissabte: a una banda, denunciant tractes del rei amb els amics del terror; a l’altra, foc pels queixals en sentir català en el trasllat d’informació. Tothom a lloc. 

Som un país de pau! Visca els Mossos! Rebutgem la violència! Visca els Mossos! Aniquilem aquests gihadistes! Visca els Mossos! 

Barcelona, ciutat de pau, deia l’alcaldessa. Des de quan? O fins quan? Barcelona, de moment, ciutat de batalla. De batalla contra el feixisme i la xenofòbia. I contra el fonamentalisme, cristià o musulmà. Que així sigui per molt de temps, en honor a les víctimes d’ara i de sempre. I per les que vindran.

Comentarios

Lea También