Edificis sense ús i ciutadania sense serveis

Recentment ens arribava la notícia que, amb tota seguretat, Tarragona perdrà l’ajut que el fons Feder de la Unió Europea havia atorgat per a ubicar a l’edifici de l’antic Banc d’Espanya el projecte Rambla Science. Aquesta és l’enèsima mala notícia sobre el patrimoni de la ciutat. Tarragona és una ciutat sobrada d’edificis municipals buits o desaprofitats (Tabacalera 47.000 metres quadrats buits des de 2007, Banc d’Espanya 2.400 des de 2003) i també sobrada de grans mancances en equipaments públics (Ciutat de la Justícia, centres cívics i culturals i més). Per postres, les oficines municipals, malgrat disposar de tot aquest patrimoni, estan ubicades en un edifici de la Rambla pel qual l’Ajuntament paga un lloguer astronòmic.

Evidentment, una situació com l’actual no és casual sinó fruit d’un seguit de fracassos dels successius governs municipals i de la desídia inversora dels governs autonòmic i estatal. És imprescindible, doncs, posar-hi ordre, amb seny i amb criteris racionals. I com ho fem? En primer lloc entenem que cal analitzar el patrimoni disponible de la ciutat i les necessitats en la seva globalitat. S’han d’establir prioritats i fer una anàlisi tècnica de quins edificis són viables per a què i amb un menor cost. Seria molt important no tornar a cometre errors monumentals com el del projecte del Rambla Science que primer valia 4 milions i després 7 i al final ha quedat amb un futur molt incert. L’ordre de les prioritats és un tema polític i sobre el qual les diferents forces polítiques i també la societat civil tarragonina han de fer propostes i opinar. Per què no una consulta oberta sobre què volem fer amb el nostre patrimoni, que al cap i a la fi és de tota la ciutadania?

En segon lloc, cal prendre una decisió ferma i compartida per tots els grups polítics. No podem canviar d’idea cada cinc minuts o cada legislatura. Només cal fer un repàs a l’hemeroteca per veure les propostes fracassades per als diferents edificis. Cal prendre una decisió de ciutat i elaborar un pla plurianual d’execució. En alguns casos haurem de comptar amb el pressupost municipal: trasllat de les oficines de la Rambla a un edifici municipal o obrir un gran centre cívic i cultural al centre de la ciutat. En altres haurem de fer un front comú davant de les administracions per tal que dotin la ciutat de les infraestructures que altres ciutats de la  nostra rellevància tenen de fa temps.

Fa uns anys cridàvem als carrers allò de «cases sense gent i gent sense cases», ara potser haurem de cridar «edificis sense ús i ciutadania sense serveis».