Educació de qualitat

Els pregoners d’aquest any de les nostres festes de Santa Tecla, tres alumnes tarragonins, ho han proclamat als quatre vents: «Volem una educació de qualitat!»

Por otro lado, muchos padres y educadores nos declaramos partidarios de que la educación de nuestros hijos y alumnos sea trilingüe.

De l’opinió contrària és la nostra consellera d’Educació –la Sra. Meritxell Ruiz–, que va afirmar que el nostre sistema educatiu d’immersió és «perfectament vàlid» i va assegurar que el trilingüisme és un model «superat i caduc».

Lo más gordo de todo es que buena parte de la comunidad escolar le apoya: ¿No se dan cuenta los maestros de que cuanto menos «trabajemos» a nuestros alumnos, más tienen los estudiantes a perder? ¡Más tenemos todos a perder!

D’altra banda, els pares de l’escola pública, tal com informa avui el Diari, faran campanya al novembre «contra els deures per a casa».

Definitivamente: ¡Hemos perdido el oremus! Hem perdut el cap... el seny!

En nuestra sociedad la cultura del esfuerzo se ha perdido. Todo lo queremos ¡ya!... y, a poder ser, fácil y rápidamente.

Per què no ens adonem que com menys estímuls donem als nostres alumnes, més perjudicats sortiran?

No se trata de cargar a nuestros alumnos con conocimientos, con lenguas… ni con horarios intensivos de clases, ni con montones de tareas para hacer en casa.

La metodologia «flipped classroom» («la classe a l’inrevés») –que ja funciona en altres països– seria la millor opció. Les tecnologies i dispositius mòbils (smartphones i tablets) serien els nostres «aliats» en el procés educatiu dels nostres fills/alumnes, no els nostres «enemics»!

Los vídeos explicativos los visualizarían en casa y las clases presenciales podrían emplearse en la resolución de dudas y en investigar proyectos.

Blanca Bru Roig

(Tarragona)