Educació és futur

«Un país sense educació és un país sense futur. Sense l’esperit crític que aporten el coneixement i la cultura seríem una societat sense ànima, subjecte a qualsevol salvador de la pàtria que volgués imposar un projecte totalitari. Parlar de futur avui a Espanya és parlar d’educació». Són paraules del president Manuel Azaña, paraules profètiques que encara tenen validesa avui dia. Educació és futur. Educació és cultura. 

Quan es parla de polítiques educatives, en resum, l’elecció que hem de fer com a societat és entre dos models: el que creu que l’educació és un dret fonamental i que cal invertir en un sistema d’ensenyament públic que garanteixi uns paràmetres de la màxima qualitat i que arribi a tothom –el model socialista i dels governs de progrés-, o bé el model que considera que la qualitat educativa dels infants depèn dels nivells retributius dels seus pares i que, en conseqüència, prioritza l’escola privada retallant recursos pressupostaris a l’escola pública –el model de la dreta, tant de la dreta nacionalista espanyola, com de la dreta nacionalista catalana-. Això, bàsicament, és el que hem de decidir. 

Estem a les portes d’un nou curs que enguany s’inicia amb la dificultat afegida de les conseqüències de la pandèmia de la Covid. Dificultat, però, no vol dir evasió de les pròpies responsabilitats, ni posar-se de perfil, com sembla que entenen alguns. Dificultat tampoc vol dir afegir més problemes i confrontacions a una realitat social i econòmica ja de per si molt delicada.

Superar les dificultats exigeix fer esforços addicionals allà on cal. Per això el govern progressista de  Pedro Sánchez ha duplicat el pressupost del Ministeri d’Educació i ha destinat 2.527 milions d’euros addicionals a preparar aquest curs 2020-21, augmentant beques, ajudes a la digitalització, millora de l’equitat i al fons específic adreçat a les diferents comunitats autònomes que són les que tenen les competències en educació. 

El president Allende deia que per afavorir el progrés social un professor o professora compromès amb la cultura era més important que 100 militants del Partit Socialista (i ell n’era el secretari general). Tenia raó. Totes i tots sabem de professors i professores, professionals immensos, que es deixen la pell per traslladar als seus alumnes valors i coneixement.

Teniu tot el reconeixement que us mereixeu per part del govern de progrés. Gràcies infinites pel vostre compromís. Tot l’elogi que se us faci és poc. Ara que també s’inicia el curs polític escoltareu als portaveus de la dreta i de l’extrema dreta emfatitzar que «el Govern social-comunista» poc menys que provocarà l’apocalipsi.

Escoltareu també els líders independentistes assegurar que cada decisió del president Sánchez, per exemple transferir recursos per permetre a la Generalitat contractar quasi 8.000 nous docents, és en realitat una maniobra del feixisme internacional per atacar l’autogovern de Catalunya. Mantingueu la confiança i la serenor.

Amb tots els errors que es puguin cometre, i amb totes les limitacions pròpies d’un executiu que té els recursos que té, el govern de Pedro Sánchez és un govern que creu que l’educació pública és un dret essencial que promou l’accés a la formació, fomenta la cultura i redueix les desigualtats socials. Educació és futur, també en temps de pandèmia.

Els nostres fills i filles afrontaran una realitat que canvia a un ritme vertiginós en una comunitat cada cop més global i això, que alguns veuen amb temor, ha de ser una oportunitat que hem de saber aprofitar.

Invertint en l’educació pública i ajudant als professors i professores que sàpiguen inspirar als seus alumnes per afavorir que es transformin i creixin com a persones i com a professionals. Tant de bo la dreta -l’espanyola i la catalana- compartissin quelcom tan elemental...