Efecte Twitter. No tot s’hi val

Començo a pensar en aquest article mentre em prenc un vermut i unes olives farcides en una terrassa del Serrallo. Cal dir que aquesta primavera ens està regalant uns cels canviants espectaculars. I mentre gaudeixo dels glops de sol que s’escolen entre núvol i núvol fullejo els diaris del dia.

Llegeixo, amb certa perplexitat, la descarnada crítica que es fa del programa FAQS de TV3 sobre la fi d’ETA en alguns mitjans per part d’alguns representants públics i periodistes. Potser en aquests moments ja no haurien de sorprendre’m les interpretacions que hi ha d’una mateixa realitat en funció del mitjà que ho comenta, ni les crítiques esbiaixades i tendencioses referents als continguts de TV3.

En arribar a casa he revisionat el programa i honestament m’ha semblat un programa rigorós, contrastat i reflexiu. Han aparegut totes les visions del conflicte i s’han tractat amb igual cura i respecte. Per mi el periodisme té sentit si és així: un vehicle per exposar els diferents angles que té un fet per donar una visió completa i que cadascú arribi a les seves pròpies conclusions.

És evident que ja fa un temps que TV3 està en el punt de mira i això professionalment no és gens agradable. Tot sovint, petits detalls creen polèmiques interessades i estèrils amb l’únic objectiu de disparar contra el mitjà.

Potser alguns recordeu l’article que vaig escriure en aquest mateix espai al Diari arran d’haver sortit presentant un 324 amb una americana groga i les crítiques que vaig rebre. Al final, independentment de la raó, tot s’hi val per fer mal.

En general, crec que hi ha un excés d’utilització del que jo en dic efecte Twitter. Un missatge curt, sintètic i explosiu per ser notícia cridanera i efímera. Tant se val si és veritat. L’important és l’efecte de dir, estar present i crear opinió. Ni que sigui apel·lant els instints més primaris. 

En aquest sentit he llegit articles, escoltat comentaris radiofònics incendiaris i declaracions interessades i, segons el meu parer, esbiaixades arran de l’aparició d’un membre d’ETA al reportatge. En canvi, no he sentit ni llegit cap comentari de què van dir les víctimes que també van participar en el programa, víctimes tant d’ETA com dels GAL.

De la seva capacitat per a la reconciliació i per mirar endavant. Per voler construir ponts al futur d’una societat millor i en pau. Persones que parlaven del dolor des de la valentia. El que realment em va impactar va ser la seva força moral. També em va sobtar que malgrat la utilització mediàtica i política que es fa de les víctimes, els poders públics se n’oblidin quan no són notícia i els regategin el més bàsic en una persona: el respecte.

Els col·lectius i les persones avancem si som capaces de perdonar i entendre’ns. El perdó, tard o d’hora, és imprescindible en qualsevol societat. Però, perdó no és oblit. Al contrari, per al perdó i la reconciliació l’element fonamental és la memòria.

La memòria i la veritat són les eines imprescindibles que ens faran entendre l’altre, comprendre les seves raons i respectar les seves opinions. En moments com els actuals on, en general, a tot el món, sembla que predomini la imposició d’uns sobre els altres, l’agressivitat a la tendresa i el crit al silenci potser ens sobra l’exposició innecessària de l’efecte Twitter i ens manca escoltar i comprendre l’opinió de l’altre.

Potser seria un bon exercici començar amb la gent que tenim al voltant, però també exigir als nostres representants públics que deixin de banda els titulars cridaners, mirin als ulls de la gent i comprenguin que no tot s’hi val i que tots plegats hem de retornar a donar valor a les veritats compartides i a entendre la discrepància. El respecte a la pluralitat.

La primavera aquest any és autèntica i quan acabo d’escriure aquest article sento com a fora plou amb força. Com diu en Raimon: «Al meu país la pluja no sap ploure. Si plou poc és la sequera i si plou massa és un desastre. Qui portarà la pluja a escola?...» Però deixem l’escola per a un altre dia.

Periodista. Vinculada als serveis informatius de TV3, ha presentat el ‘324 Comarques’ i l’espai ‘L’Entrevista’  del 324 i ha participar en el programa ‘Els matins’. Fa classes a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).