Eficiència energètica: consumir millor, consumir menys

L’energia més neta és la que no es consumeix, i per això cal fer un seguit de reflexions sobre com, quan i per a què utilitzem l’energia amb el focus posat a l’estalvi
 

02 agosto 2021 11:06 | Actualizado a 02 agosto 2021 11:24
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

El debat energètic és actualment molt intens i gira al voltant de la descarbonització, les energies renovables i les noves modalitats com l’hidrogen verd. El moment és crucial, perquè, davant la incontestable emergència climàtica, ara sí les autoritats polítiques han posat a la seva agenda la necessitat d’evolucionar cap a models energètics més sostenibles per frenar la petjada ecològica de la generació elèctrica. Però enmig d’aquest debat ens convé molt recuperar una vella recepta que, al marge dels progressos tecnològics que fem per aconseguir un mix energètic mediambientalment més neutre, marcarà la diferència en el món que ens ve. Em refereixo a l’eficiència energètica. 

L’energia més neta és la que no es consumeix, i per això cal fer un seguit de reflexions sobre com, quan i per a què utilitzem l’energia amb el focus posat a l’estalvi. Estalvi en despesa econòmica, però sobretot en impactes sobre el medi ambient, tot i que els dos van lligats, especialment ara que tenim les tarifes pels núvols. En definitiva, consumir millor per a consumir menys. 

L’estiu és un moment paradigmàtic per fer aquest exercici de repensar com consumim l’energia per l’elevat pes específic que té la climatització en la factura elèctrica. La primera consigna és respectar les temperatures que es recomanen -al voltant dels 26 graus- perquè a aquests nivells la tecnologia d’aerotèrmia actual ja és molt eficient. És a dir: no cal fer neveres dels nostres espais interiors. Ja sabem que la percepció sobre si fa massa calor és molt subjectiva, però convé educar-la i tenir hàbits sensats, perquè posar l’aire condicionat a màxims i tapar-se perquè fa fred és un contrasentit. En aquesta línia, estaria bé revisar alguns hàbits socials com haver de vestir-se necessàriament amb americana a l’estiu a alguns entorns per una qüestió de protocol, obligant a fer un esforç addicional en climatització amb el cost mediambiental i econòmic que això suposa. 

Les auditories energètiques poden introduir petits canvis que poden provocar grans estalvis

En l’àmbit industrial, la resposta són les energies renovables i, en concret, la fotovoltaica. Una inversió en plaques solars fa que l’increment de la climatització de l’estiu passi molt desapercebut. En despesa i en petjada ecològica. Al sector del turisme, a més, la necessitat de climatitzar per l’afluència de clients -que implica haver de refrigerar aliments- coincideix al calendari meteorològic amb la part de l’any en la que hi ha més hores de sol, al nostre país de manera molt especial. Ja no tenim el vergonyós impost al sol i les  administracions semblen decidides a impulsar i facilitar aquestes Inversions. És el moment de fer-ho.

Un altre clàssic de l’eficiència energètica és l’aïllament dels edificis, on la rendibilitat de les inversions arriba nivells més clars. Diversos estudis confirmen que cada euro invertit en aquest àmbit provoca 50 euros d’estalvi energètic. La necessitat de mantenir el fred i la calor a dins dels edificis ha topat, però, amb la de renovar l’aire interior, que ja existia abans de la Covid, però que amb la pandèmia s’ha fet imprescindible. I haver de renovar l’aire sembla que s’oposi frontalment al manteniment de la temperatura interior. Però fins i tot per a això hi ha una solució tècnica: els recuperadors de calor, que aconsegueixen la quadratura del cercle entre eficiència, estalvi i salubritat. 

En definitiva, per ser eficients hi ha consignes generals, però cal buscar la millor solució en cada cas. I per a això existeixen les auditories energètiques, que són les que marquen els fulls de ruta. Amb nivells de profunditat diversos. Des d’un simple walk through (passejada per les instal·lacions) que pot detectar petites coses a millorar que poden provocar grans estalvis a auditories exhaustives que puguin plantejar inversions a llarg termini amb retorns financers o fins i tot reputacionals. Però sense perdre de vista que no tot són diners, el know how és important. Un exemple: per reduir la incidència solar a una façana es pot instal·lar un sistema d’aïllament a la paret o, simplement, plantar-hi al davant un arbre de fulla caduca, que filtrarà el sol a l’estiu i no a l’hivern. 

Venen temps convulsos en l’àmbit energètic. Anem tard, però estem reaccionant, tot i que queda molta feina per fer i moltes consciències que convèncer. L’eficiència energètica és la via per posar en hora un rellotge que alguns mals hàbits molt arrelats havien aturat. Fent les coses millor, no caldrà sacrificar ni confort ni creixement econòmic per assolir uns estàndards de consum energètic més racionals i més sostenibles. 
 

Marc Segura és Coordinador de la Comissió d’Energia de la Cambra de Reus i auditor energètic i CEO del grup Solcam Energia.

Comentarios
Multimedia Diari