El 'Día de la Hispanidad'

Des de fa molts anys, el 12 d’octubre és festa oficial, no perquè sigui la festa de la patrona d’Aragó i de la Guàrdia Civil, sinó perquè es commemora el dia en què un mariner anomenat Rodrigo de Triana es va posar a cridar «¡Tierra! ¡Tierra!»; i Cristóbal Colón exultant de felicitat va creure que havia arribat ja al llunyà regne de Cipango, al Japó actual. Quan se celebrà el quatre-cents aniversari d’aquest fet, alguns personatges influents a la Cort idearen una celebració anual, que amb el nom de Día de la Raza havia de servir per agermanar els països que compartien tot un conjunt d’elements culturals, entre els quals es destacava la llengua castellana i la religió catòlica. La guerra de Cuba i Filipines, amb la pèrdua de les darreres colònies, el 1898, va desballestar la idea de la commemoració anual, que no va ser represa fins a l’any 1914.

La raça no es referia a les característiques genètiques dels habitants d’Espanya i de les antigues colònies, sinó de les culturals comunes ja referides abans i que feia escriure a Ramiro de Maeztu que estava constituïda «por el habla y por la fe, que son espíritu, y no cualidades protoplásmicas». Justament va ser aquest escriptor qui cap als anys vint del segle passat propugnà que es digués Día de la Hispanidad, com a forma d’exaltar la «españolidad», ja que Hispania era el nom que els romans donaren a tota la península i que més tard es transformà en Espania i España. Una Hispanidad sense Portugal que amb el Brasil s’alliberaren de la corona castellana el 1640.

La idea d’Hispanidad com a conjunt de països amb uns elements culturals i històrics comuns va ser defensada pels escriptors de la generació del 98, i també pel diplomàtic i poeta modernista nicaragüenc Rubén Dario, que cantava amb els seus versos sonors a les «Ínclitas razas ubérrimas, sangre de la Hispania fecunda, espíritus fraternos, luminosas almas ¡Salve!», una exaltació del mestissatge, ben comprensible si es té en compte que mentre tenia la muller a Nicaragua, mantenia un apassionat amor amb la filla del jardiner del Palau Reial de Madrid.

L’any 1940 es tornà a denominar Día de la Raza, una raça formada per un conjunt de virtuts que segons J. A. Primo de Rivera va fer España inmortal, perquè: «Nuestra tierra fue, además, señora del mundo, y dio vida y espíritu a otras muchas tierras». És una idea de raça que lliga amb la idea d’Espanya com a imperi, com una unitat de destinació universal. Una raça superior que té una missió civilitzadora i evangelitzadora envers unes races inferiors que es fusionaran amb la primera. La raça exaltada i primigènia havia de ser una raça pura, no barrejada amb elements jueus, fenicis o moros, i això només podia correspondre a la raça castellana que per una missió històrica esdevindria espanyola. El poeta i intel·lectual del règim franquista José M.ª Pemán ho expressava molt bé quan escrivia que la missió civilitzadora formava part d’una col·laboració amb el Creador per fusionar-se amb altres races i «blanquear rostros y abrir los ángulos encefálicos, para meter en ellos el pensamiento luminoso y civilizador de la bendita raza de Castilla».

Amb aquestes idees i l’evolució dels temps, no és estrany que als països americans es commemori el 12 d’octubre, amb noms ben diferents als que es proposaren des d’Espanya o més concretament des de Madrid. Pels països de colonització anglesa la jornada es diu Columbus Day o Discovery Day; a Nicaragua i Veneçuela és el Día de la Resistencia Indígena; a Bolívia és el Día de la Descolonización; a l’Equador s’anomena Día de la Interculturalidad y la Plurinacionalidad; a l’Argentina, Día del Respeto a la Diversidad Cultural; a Xile, Día del Descubrimiento de América i també Día del Encuentro de Dos Mundos... A Cuba no es commemora el dia 12, sinó dos dies abans l’inici de la Guerra de la Independència contra Espanya. Només a Mèxic es conserva la denominació de Día de la Raza Iberoamericana; i a Colòmbia, Día de la Raza y de la Hispanidad.

A l’Espanya, des del 1958 es tornà a nomenar també Fiesta de la Hispanidad, i des del 1987, Fiesta nacional de España y Día de la Hispanidad; i en el preàmbul del decret que la constituí com a tal s’escriu que «a punt de concloure un procés de construcció de l’Estat a partir de la pluralitat cultural i política, i la integració dels regnes d’Espanya en una mateixa monarquia, inicia un període de projecció lingüística i cultural més enllà dels límits europeus».

Sens dubte que el 12 d’octubre és una data molt important en l’àmbit mundial per rememorar el descobriment d’Amèrica i tot el que aquest fet comportaria en el futur, però el significat de la diada és molt diferent segons els diversos països americans, en funció principalment del seu règim polític i del fet que no és el mateix ser el colonitzador que el colonitzat, el conquistador que el conquistat. Pel que fa als ciutadans de les diferents autonomies que actualment formen l’Estat espanyol, és molt probable que l’adhesió a la idea de la Hispanidad estigui molt condicionada al grau de participació en l’empresa colonitzadora, i a si es forma part de la ‘raça’ escollida, o no es pot demostrar ‘la puresa de sang’ que distingia els ‘cristianos viejos’.